Donde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.

Ben cert!

Totalment d'acord amb tu pel que fa a aquesta entrada. Pel que fa a la polèmica en qüestió, a l'entrada original no sé on acaba la veritat i on comença la guasa (si és que n'hi ha), però bé, es que tampoc no he seguit tots els enllaços perquè no tinc temps...
I pel que fa al que expliques sobre la degradació de l'escalada, a part de dir que estic totalment d'acord amb tu, he d'afegir que han sorgit en aquests darrers anys dos tipus d'escaladors que em desagraden especialment, i que intento no creuar quan vaig a escalar:

1) "L'escalador Decathlon": Entre 4 amiguets que han vist unes fotos molt xules d'algun superlolo ajunten alguns diners, van al Decathlon i compren una corda, un gri-gri, 10 cintes, dos parells de peus de gat, i un exemplar d'aquella revista "Escalar" on s'explicava "Como aprendrer a escalar en cuatro pasos". I es posen a escalar, es clar! Es pensen que si cauen tot ho aguanta, i que l'únic que passa és que surt un missatge de GAME OVER, només cal posar 5 duros més a la màquina i començar una altra partida.
Bé, a mi a, lluny d'avorrir-me, m'estressen especialment, perquè m'obliguen a estar pendent d'ells (a part d'estar pendent del meu company de cordada). Es clar que son grandets i responsables d'ells mateixos, però si tenen un accident tindré els inspectors de la FEEC demanant-me per què no he fet res per a evitar-ho (ja he tingut aquesta experiència quan un bon amic va caure -i va morir- escalant, i la FEEC va citar-me per declarar, us ho juro).

2) L'escalador "de curset": A aquests els deixen anar una mica més preparats, però es creuen saber-ho tot, i es permeten no només corregir-te, sinó també negar-se a escalar amb tu si no segueixes exactament les seves indicacions. Han fet molts cursos però no ténen experiència, però és igual: han fet aquest o aquell curs i els seus gurús els han ensenyat així, i per tant ha de ser així. I diuen que tu, pobret, tu només estàs desfassat.
Doncs nois/es: us podeu fotre els vostres cursos pel cul, que als cursets d'escalada i alpinisme hi ha molt de gurú ensenyant bajanades!!!
A aquests els enviaria a fer La Bitlla de primer, per dir alguna cosa, a veure què en pensen dels "alejes", dels burils rovellats i dels ràpels sense anella lluent. Potser així aprendrien que en l'escalada no tot és tant perfecte com ho ensenyen als cursets...

Ho sento, però és que ho duia dins meu i ho havia de treure!!!
Apa, salut, bones escalades, i mort als cosidors de parabolts!

Collons Xavi... li tens ganes al tema, eh!!!

Això dels cursets és una fàbrica de fer diners, no d'ensenyar a escalar.I com totes les fàbriques de calers necessita crear necessitats per captar clients i dosificar les necessitats per allargar el contracte que ofereix a aquests clients: diversitat de cursets, múltiples nivells i sobretot ensenyar de tal manera que l'ensenyat no sigui autònom. Cal que sempre més necessiti l'ajuda d'aquesta fàbrica com més temps millor.

I la seguretat... És el motoret que fa funcionar la fàbrica, les necessitats i tota la petuleïa.


Apa, salut i no t'hi escalfis tant el cap (ni el cor!!)

Home, jo soc monitor i no em considero un "guru", de totes maneres, no se el que es. Jo ja tinc a la vora de 51 anys i en la meva joventut ja he fet d'animalades, però ere el que hi habia. Ara el que no puc fer no ho faig i ja està. Jo quan ensenyo a novells ho faig com marca la FEEC altre cosa es quan jo escalo amb els companys, que no te res a veure. Faig cursets amb el Centre on soc soci I NO COBRO UN PUTU DURO ni el cobraré mai.
Estic d'acort em tot el que dius, però no es te que ficar tot en el mateix sac, penso, vaja...
Abans tot ho esbrinaves als centres , als refugis de boca a boca o veient com feian una via una cordada. Ara no, estem en la cultura de la informació i tot volta arreu d'internet i las TV's i "fantasmes" han hagut hi han ni hauran sempre

(perdoneu les faltes!)

Perdona Joan. També he estat monitor. Els cursets hi ajuden, sobretot perquè hi ha una tendència a evitar que els cursetistes siguin autònoms.

No tinc res contra les escoles de muntanya. El que no es pot fer és ensenyar només un tipus d'escalada, l'escalada segura. I quedar-se tan amples.

És veritat, però, que tot va en un mateix paquet i sovint és la manera de viure el que influeix en l'escalada i no al revés.

bullarols

Esteu molt assenyats avui. La veritat es que tots porteu part de raó. D'aprendre a escalar se n'aprén fent cursets, bé de tècnica, d'escalar, escalar se n'aprén escalant. SEMPRE s'ha d'estar disposat a aprendre, de qui sigui, el que sigui...,no hi ha més burro que el que no vol aprendre. El Bulles sempre tan polèmic..., però en el fons busca que reflexionem.
La pasta..., fer de de l'escalada un mitja de vida, si no es fa ben fet ho embruta tot. Escalar és un ofici que com tots els oficis hi ha de tot. No és un esport, doncs les normes son borroses. Com que ho basem en una ètica, que no compartim tots , ni quan ho fem la compartim de la mateixa manera..., es d'esperar que passi això.
Jo personalment, comparteixo corda. Escalar és el que passa mentrestant. Puto Lennon , copión...

Una abracada a tots.

Jo, pel que fa als cursos, de pasta i d'interessos econòmics no en sé i no puc discutir-ho...
Al que em refereixo quan parlo dels cursetistes és quan et venen amb frases del tipus "Ho sento, però si no m'assegures amb gri-gri no m'assegures tu". Tothom sap que qui ha de triar l'aparell és l'assegurador, que és qui ha de dominar l'aparell i sentir-se còmode amb ell (mentre no trii assegurar "a cos", això està clar) per reaccionar davant una eventual caiguda. Perquè: a) ja he vist dos accidents per un mal ús del gri-gri per part de l'assegurador, b) n'hi ha que creuen que deixar un grigri al company, encara que sigui un inexpert, és una assegurança de vida, i pugen a la via confiats sense comprovar si el company se l'ha col.locat bé, i c) hi ha qui corre pel món dient que "quan el company cau l'instint et diu que deixis anar les mans". Ho heu sentit?? Sisi, és molt fort, un cop m'ho van dir, i a l'intentar discutir-ho a sobre em deien que era jo el que estava equivocat!! A mi em van ensenyar a estirar de la corda quan el company cau. O sigui que fa 16 anys que tinc un instint equivocat!!!
Per sort faig molt poca escalada esportiva i aquest tipus de discussions no les tinc sovint (però no deixo d'al.lucinar quan arriben).

I això en bona part és degut als famosos cursets.
Joan: a vegades es pot ser gurú sense saber-ho, doncs hi ha cursetistes que es creuen al peu de la lletra (sense raonar) el que se'ls diu, i llavors entren en contradiccions inútils, doncs quan surten al monte veuen 2 escaladors iguals.
Jo també he ensenyat a escalar a bastants amics, i sempre els insisteixo en practicar les maniobres un cop i un altre, i els dic una cosa: "l'important quan expliqueu a algú per què esteu fent les coses així i no pas d'una altra manera és que sapigueu la raó del perquè, i no que digueu que un que en sap us ho ha ensenyat a fer així".

I per acabar, us comentaré també que vivint als Alps veig uns costums diferents als que tenim a Catalunya. Discutibles? Potser sí, però ells tenen maneres de fer diferents. Vegeu alguns exemples:
-aqui les vies estan cosides a parabolts! els meus friends els trec a passejar perquè no s'avorreixin a l'armari, o sigui que en Bullaroles ho tindria xungo per pregonar les seves idees, hehe...
-tenen molta por d'escalar desequipat,
-aqui miraven les meves plaquetes recuperables i els meus cordinos "escanyaburils" com si fos tecnologia extraterrestre (ho he acabat traient de l'arnés),
-pel ràpel uneixen 2 cordes amb un nus simple (jo faig un nus 8),
-normalment utilitzen cordes de 50m,
-gairebé ningú escala en gel amb crampons monopunta,
-en alpinisme i en esqui de muntanya utilitzen piolets sense dragonera, fins i tot el CAF lloga els piolets sense dragonera,
-I EL MÉS FORT DE TOT (Aviso: potser no esteu preparats per llegir això): no van al bar quan han acabat d'escalar. AAAArrrrggggghhhh!!!!!!

quin sacrilegi... de la tàpia a casa sense fer una paradeta tècnica?

He esperat uns dies a dir-hi la meva...em sorpren aquesta animadversió als Cursos d'Escalada per part del Dani i el Xavi...no generalitzeu massa? com sempre qui destaca és qui la fa més grossa...de caps cuadrats n'hi ha hagut sempre, abans quan s'aprenia a base d'imitar al company o ara des d'un Curset...
em sento una mica al.ludit donat que formo part de l'escola de Muntanya de la meva entitat ( UES)
i intentem ensenyar a escalar.
Existeixen uns temaris que ha confeccionat l'àrea tècnica de l'ECAM que són la nostra guia i la veritat que van prou be, ensenyar a escalar no és fàcil ja que no tan sols s'ha d'ensenyar una tècnica sinó que s'ha d'ensenyar a anar a la muntanya, sovint el cursetista arriba sense cap coneixement previ de la muntanya...
I els ensenyem a escalar de manera segura, oi tan!! ja que primer se n'ha d'aprendre, el grau de dificultat és el de menys, del que es tracta és de que siguin autònoms i donar-los les èines per a poder evolucionar, almenys així és com actuem i entenc que totes les escoles reconegudes de la FEEC ho fem. Què ho fem per calérs? quina bajanada! si heu fet de monitors ja sabreu que de calers en prou feines per cobrir la gasolina! si fós pel calers ja no faríem cursos, si es fan és perquè arriba un punt que un pensa que ha de transmetre el que sap...
Per cert Xavi, jo també uneixo les cordes amb un nus simple com els teus amics dels Alps, això sí deixant les puntes prou llargues, és tan segur com el nus de vuit i s'enganxa menys en terreny complicat, ara als cursets ensenyo el de vuit, més endavant quan els cursetistes en van aprenent ja trien quin nus és el millor per a cada situació, que és del que es tracta!
No hi ha cap veritat absoluta i les percepcions que tenim penseu que només són percepcions personals
i personalment jo no penso com el Dani i el Xavi, amb tot el respecte però que potser és el que cal respectar-nos dins les diferències perquè en el fons ens uneix el mateix la Roca!!
Ens veïem a les parets.

...nus simple amb les puntes llarges sengancha menys que el nus de vuit????? visca els cursets d`escalada!!!!!!!!

El MONOensenyament es un error...el millor curset es escalar,escalar i escalar i espavilar...prou de escoles de candidats a morir rapit...si comences a escalar sense saber res comences MOLT PRUDENT i sobre la marxa vas millorant...

Els monitors ENSENYEM TAMBE els nostres errors!!!!! que els aprenguin els propis alumnes!!!QUE ESPAVILIN!!!!!!!

Amic Paca, doncs sí, s'enganxa menys, no té tendència a encastar-se com el nus de vuit, però com sempre cada un que faci servir el nus que li convenci més, per cert em sembla que tú també imparteixes cursets no?
Que és el monoensenyament?
Què us passa que us noto molt crispats?
En una cosa estem d'acord, escalar, escalar i escalar.
Una encaixada amb admiració mestre Paca.

...tot el sobrant "llarg" de corda que deixes al nus simple pot engantxar-se facilment a la baga,anella o branques varies...i el vent també juga!!!
Jo no faig cursets...qui m`ho demana mel emporto a escalar i si,al peu de via li ensenyo a posar 1 falca i un plom i ale!!!cap amunt a espavilar.!...però sempre dic que a mi hem funciona lo que explico,pero no es la veritat absoluta(no ho he sentit mai en un curset això),en el meu post poso "Ensenyem" (osigui jo ensenyo...pero ensenyo lo chungo,el perill de mort,lo desagradable que es que un moscata et talli un dit etc...coses que no sensenyen als cur$ets..
El monoensenyament es no explicar la part chunga de l`escalada. Crispats?? no, indignat! quant en una via esportiva sento dos yogurins preguntar-se:qui la obre? buf! hem supera...a mi no m`admiris:soc un pesim escalador i un pitxor monitor!!!
pero accepta l`encaixada !!!!

I les dues Chatis burger? estil bullarolas.... lian-la allà a on va.....

Amic Jaumegrimp:
estic d'acord amb tu pel que dius que als cursets el grau és el de menys, que es tracta d'ensenyar a escalar amb seguretat. Jo no dono cursets però algun cop ensenyo informalment a algun amic, i el duc a fer II i III si cal, l'important és que aprengui.
Però no entenc per què em dius que el que cal és respectar-nos dins les diferències, quan és precisament això el que estic reclamant en els meus comentaris: em queixo dels cursetistes que es neguen a escalar si no ho fas exactament com els ho han ensenyat a ells. Ni que fos una ciència exacta, l'escalada!!! Jo només demano que als cursos els ensenyin que hi diverses maneres, i que quan vagin amb un escalador amb experiència intentin aprendre en comptes de voler imposar el que els han ensenyat.

I pel nus de ràpel, no sé, jo sempre he utilitzat el nus 8 sense problemes. També sé d'un noi que va morir en una cascada de gel perquè se li va desfer el nus mentre rapelava. No sé quin nus era, però un 8 segurament que no era... I el noi no era novell.

Salutacions a tots!

Xavi, estem d'acord, hi ha gent sobretot a l'esportiva, que es creuen saber-ho tot i van de sobrats quan els veus i fan por...ara que això sigui culpa dels cursets ja no ho veig tan clar, almenys els que impartim nosaltres on apart d'ensenyar la tècnica els donem normes de comportament als peus de via i també els expliquem que aquest esport és perillós, Paca, als cursets, també els expliquem que un error pot ser el darrer, que els cabells llargs mal recollits es poden enganxar a l'aparell assegurador, a que cal fer un nus al final de la corda, que cal dur sempre el casc...ah! i jo també em sulfuro quan sento això d'obrir via, estic tip de recordar que obrir només obre el que ha fet la via que els altres la faran de primer o de segon...ara també culpabilitzar els cursets d'això...potser caldria buscar-ne l'orígen als rocòdroms d'aquest mal ús del mot obrir.
Ens veïem tot grimpant, Salut i roca.

Bullarolas, això de portar el martell a la cartutxera és molt romàntic però clavar i desclavar destrossa la roca.

Aquest sagrat element ha trigat molt de temps a formar-se i emergir de les profunditats.

Foradar és pecat, no consagrem ara el martell.

jaumegrimp:...merda!!!t`he de donar la rao,suposo que hi ha cursets i cursets...no se perque coy pío si jo no he hanat mai a cap curset...soc autodidacta i el meu criteri sobre qualsevoil questio es nefast...però es que hem trobo cada element al monte...
els rocodroms es lo pitjor que s`ha inventat:ensenyan a escalar sobre PRESES DE COLORS!!!...despres al monte la pedra es monocolor!!! ija la tenim liada!!!.fa poc,a Vilanova de meia,un instructor no hem va deixar escalar amb la meva filla al sector" que be que ens ho pasem " per que el tenien "ocupat" per fer-hi un curset...
...apendre sempre es bo però com deia pink floiyd:"hey teacher! deixa en pau als nens!!!

Per ordre de gravetat:
1- Lo del bar.
2- La "cua de vaca",... no s'enganxa? però vamos...
3-Preses de color i gringuis:escaladors de sala , que diuen els francesos... El Huber el fa servir(gringui), però és el Huber...
4-Les males pràctiques s'encomanen, joder lo de la cervessa és lo pitjor...
5-La porra trenca la roca, encara que guarrades falcades que m'han ajudat a apaivagar l'incertesa, ara hi ha altres coses. Ensenyeu a la canalla a assumir el risc, o a triar bé el moment de renunciar si no es pot escalat de manera neta.
6- De veritat no paren a fer ni una colaloca?

Buuffffffffff... el peix que es mossega la cua...

Bullarolas.. totalment d'acord amb tú...

es cert que tendemos a generalizar... pero desde luego..os puedo decir que los cursillos con los que he coincidido ( y han sido varios y en un escaso lapso de tiempo ) creo que a sus monitores les hace falta una cosa que siempre pregono y que para mi es sagrada... el placer de la duda... es decir.. dudo...luego existo... :-)))

Mucho monitor "titulado" y como dice el Paca , no te dejan escalar porque tienen "ocupado" el sector... ( 8 cuerdas topropeadas para 8 cursillistas más dos monitores.. ??? :-OOOO los grigris colgando de las cuerdas libres mientras ellos estaban comiendo... :-((( y aún encima se mosquea conmigo porque le dije que iba a subir por una de las vías que tenían "ocupadas"... o cuando le dije abiertamente a unos de sus cursillistas que tenía las perneras del arnés al revés..
( hebillas hacia el interior de la pierna ) un fallo que puede sucederle a cualquiera y que sin ser peligroso ( apriori ) es molesto en caso de estar colgado drante rato... Y luego esta la manía de topropear sin las cintas puestas ( visto en Solius... ( hay una vía con un pendulako que tal vez según como caiga o quién asegure te comes el suelo fijo :-(
Lo siento..pero muchos de los monitores que me he encontrado, lo primero que hacen es mirarte por encima del hombro :-((( pero uno a parte de tener una edad ( casi dos.. ) ya lleva mucho tiempo entre cuerdas y montañas...y lo único que tengo claro es que todavía sigo aprendiendo cosas cada día... y que no quiero dejar de hacerlo... y que esto de los cursillos y de las titulaciones es como casi todo en la vida... hay que vivir y vivir y escalar y escalar... ( No por el hecho de haber echado mi primer polvo me voy a pensar que ya soy el rey del kamasutra y del Orgasmatrón... noooo...???? :-))))))

Está claro que hay grandes profesionales y monitores.. por ello no nos los encontramos en zonas de masificación..sino que saben a donde deben de dirigirse con sus alumnos para trabajar con tranquilidad y dar un toque de calidad a sus alumnos...

Yepáááááá... ;-)))

Yeeeeeepppp.. que se me va la flapa... :-))) mi respuesta quería ser otra.. pero el tema de los cursillos.. me ha "trasvalsado" un poco... quería comentar que estoy muy de acuerdo en el término de la Escalada-fatfood... y que forma parte deuna teoría que he desarrollado después de largo tiempo de observaciones varias y la ingesta de bebidas de dudosa procedencia y alambique...;-)))
Todo va cada día más deprisa... la tecnología y el mercado manda... el mejor móvil... el ordenata con más capacidad.. una cámara con 4 millones de megapixels... ??? anticuado... ( las agencias de fotografía ya no aceptan diapos.. o llevas digital.. o al carajo...)
Internet..mejores carreteras... etc..etc... Toda está velocidad la estamos incorporando a nuestro ritmo y lyfe style :-))) ello no conduce a consumir igual de rápido relaciones, gentes, escaladas...
( cuánta gente sale a escalar y se vuelve a comer a casa... al menos eso dicen cuando se van a las tres de la tarde...) Cuánta gente se echa para atrás cuando les dices que has de caminar 3 horas para escalar una vía.. ( Es lo que tardamos en llegar a la Aguja de Perramó.. ) Está claro que hay de todo en la huerta del señor... y que todo el mundo tiene derecho a dedicar el tiempo y los objetivos que uno desee como le vengan en gana... pero así pasa en los foros que sale uno quejándose por el estado de alguna R que provocó un accidente en Gelida... o alguno que se sorprende cuando se desmontó una de las deterioradas R's de la Fuixarda y al ver el moscata de descuelgue con un "hilo" ( literal ) en la zona de roce de la cuerda por el desgaste.. dijo.. : "Ostia ..qué guapo... y esa "forma" que tiene... qué es...para que corra mejor la cuerda... ???

País...

En fin... como se dice por aquí arriba.. escalar..escalar... y de tanto en tanto... reciclarse..
reciclarse.. dudar.. probar..
escalar.. reciclarse...

Sed felices y disculpar el "ladrillazo"... ( espero que llevaráis el casco puesto..;-))))

Tú també Pekas?
arribo a la conclusió que el bitxo raro soc jò, potser porto molt temps no acostant-me per les zones d'esportiva i per això no m'he trobat massa amb aquestes situacions...però no sempre la culpa és dels cursets no, m'he trobat tranquilament escalant en un mur quan s'ha acostat un grup nombròs amb els seus corresponents gossos, que s'han anat fent els amos del lloc fins a mig fer-nos fora...abans vàrem canviar d'aires, no m'agraden les aglomeracions, i el grup no era un curset precisament!
Estic d'acord amb que anem acelerats...és com dius un reflexe da la societat actual...trenquem amb aquesta tendència hi disfrutem escalant sense pressa, ara si ens deixen els de la cordada del darrera que ténen pressa!!!
Una abraçada Pekas, ja deus estar apunt d'anar a Pirena no?

Companys, el problema dels cursets es que no t’ensenyen a escalar, t’ensenyen a pujar per una roca equipada sense tenir que trobar el camí natural de la roca.
S’hauria d’ensenyar a pujar per les arestes d’Agulles de III/IV, posant merlets, falques i tirant a pel. Per així entendre el risc que comporta escalar i entendre el romanticisme dels Camins naturals de la roca, sempre pujarem per on es mes fàcil ( sigui el grau que sigui)
Desprès pasarem a les tècniques de progressió amb artificial ( equipat i per equipar), tots aquests dos processos sempre acompanyats de desgerimpades i ràpels.
Y AL FINAL DE TOT LA ESCALADA EQUIPADA AMB ELS PARABOLTS.

Solament així el suposat cursetista tindrà una visió global i totalment objectiva i podrà triar l’opció que mes li agradi.
Amb un ampli coneixement el respecte es amb causa i un ignorant no te respecte.

Merci Pekas, por el ladrillazo... como siempre, constructivo (..y es que sin ladrillos poca cosa farem..)

Efectivament, s'imposa la fast-food-climb y és una llàstima que des de molts cursets no s'ensenyi a respectar la muntaña i les vies en la línia del que proposa en Cesc.

Però cal fer molts cursets: iniciació,perfeccionament, escalada clàssica, artificial, bigwall, gel 1, gel 2, gel 3, etc..

És patètic, però com més tipus de cursos, més pasta. I és clar: en el primer curset no passes de quatre totxos i quatre parabolts... no fos cas que ensenyant a pujar arestes Brucs de tercer, els cursetistes aprenguessin la resta ells solets!

Salut i cursetistes desvalgudes!)