Donde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.

Per a uns la seguretat és un dret que s’ha d’imposar a base d’aplicar-lo a totes les escalades susceptibles de ser això: escalades. Vull dir que de vegades, quan els llegeixes o hi parles, fa la sensació que et diguin: “qualsevol via que et puguis plantejar repetir hauria de ser segura, perquè l’escalada és un esport i pendre-hi mal no té sentit”. Aquesta, mal que nos pese, és una possible evolució. Existeix.

Però també existeixen altres formes d'evolució i l’escalada tradicional, la clean climb de tota la vida, és, des del meu punt de vista, la més puntera i la més prometedora. És evolució perquè apuja el llistó de l’exigència, característica històricament lligada a aquest esport de risc. També proposa canvis a nivell de l'ús dels materials i aposta per l’autoprotecció a base de tota mena de "cacharritus". Això sí, sempre que sigui possible, de quita y pon. I finalment, porta el lliure una miqueta més enllà, sense lligar-lo de mans i peus sota la premissa de la seguretat.

Suposo que molts ja haureu vist el vídeo del compi Jordi Esteve. Fa un parell o tres de dijous el presentava, entre d’altres històries, en Gerber Cucurell durant una conferència a la Panxa Bou, a Sabadell. Les fotos les he pispades (I’m so sorry bows) i si cliqueu l’enllaç podreu veure un dels hostions de l’any i sentir la sèrie de renecs que donen títol al post d’avui.

Quan te n’enteres que la caiguda l’ha aturada un friend del 0,5 emplaçat en un còdol de quarç t’animes. Et mires el melic i et dius a tu mateix que ja hi ha una nova generació de kauks que li apreta de valent; que aquesta tendència és radical en el sentit que va a l'arrel de les coses; que l’escalada és exposada i que, per sort, no tots els dies t’has d’empassar una ració de seguretat a base de parabolts del 10. Et mires el melic i recordes que a molts els encanta acusar-te de talibà i aleshores és quan agafaries el ditxós friend del 0,5 i començaries a ventar-li a tort i a dret, a veure si aguanta.

****

Xesca's on the road

L'Associació Xarxa d'escaladors de Catalunya s'ha constituït, finalment, de forma oficial / legal. Era una necessitat primorosa, ja que el sistema no compta amb tu si tu no t'hi adaptes i prou proves tenim que les administracions tiraran pel dret si no accedim a sentar-nos a les cadires de les seves reunions.

Les coses són així i ningú no ho va posar en dubte en la reunió que van mantenir una colla de xalats diumenge passat .

Ben aviat es couran més i noves notícies al respecte i tothom qui hi vulgui participar trobarà les portes de la Xesca obertes de bat a bat. Tingueu paciència que arrencar motors vol el seu temps.