Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Essències Montserratines I

Essències Montserratines I

by Bullarolas

Muralla Nord d'Agulles, Ruta 69

Uns metres de placa compacta amb una taca de molsa i aquesta delícia de l’escalada: un pitó que busca un forat invisible. Hi ha formes menys arriscades d’assegurar una posible caiguda, però cap de tan neta ni tan montserratina. En David Hita va obrir aquesta fissura bruta i un pèl descomposta el març del 98. Quatre anys abans jo hi vaig passar un parell de dies de romantic climb. Vaig escalar-ne els dos primers llargs, vaig emplaçar-hi cinc espits i un cop muntada la segona reunió vaig fixar-hi una corda vella, que pràcticament m’havia regalat en Víctor Domènech. Els tres primers llargs ja havien estat escalats abans. Vaig cacular que debia ser entre els seixanta i els setanta per la magnífica col·lecció de pitons Melilla i Quer que, entre d’altres relíquies de fabricació casolana, havien deixat els primers ascensionistes. Els que la van escalar l’havien deixada a punt per a intentar l’atac definitiu. Tots els passos estaven equipats i a les reunions van quedar per sempre un parell de mosquetons de ferro. Des de la segona reunió, un línia de burils rovellats s’endinsava dins la canal arbrada. Això em va fer desistir, derrotat i un pèl cabrejat. La via no havia estat piada mai, però sens dubte havia estat escalada abans que jo hi arribés. El 98, l’Hita no va perdre l’oportunitat de dibuixar una nova línia, de donar-li un nom i deixar per al futur una via més a la Muralla Nord.

3 garlantes:

Ferran Guerrero { 4/8/08 13:17 }: Jo m'hen recordo aixo, feia uns cinc anys que escalaba i el David Hita i l'Edu palma hem portaven a escalara tot arreu, sobre tot a Montserrat, amb el Edu encigalats a dalt i abaix de canals i agulles buscan amb el llibre del Pam a PAm aquella agulla que no tenia nom, tant sols un numero, i el David amb els seus Stages perpetus a Montserrat amb tant sols el paquet de galetes maria y l'ampolla d'aigua fent submarins dintre i oferint aigua, quins records i quins bons amics.

Salut i encantat de llegir el teu blog
Bullarolas { 4/8/08 15:29 }: Gràcies Ferran G. Suposo que no fa tant de temps de tot plegat i que la muntanya, per molt que hi anem, no deixarà de reservar-nos algun secret que desconeixíem.
Anònim { 19/9/08 10:51 }: hehehe...que romanticots que ens posem norl?

Tiu..i la que va a l'esquerra de la CADE, i a la dreta de la Excalibur? Allò si que és arqueologia-espele...

El 93 amb en David Flowers vam fer la BAGES i la CANAL de la MORENETA...estan molt bé...equipades a toppe, bona pedra, descens per la via..ideal per a frikis novells amb ganes de superació i col.leccionar le sprimeres vies de paret abans de anar a la CEMENTIRI D'ELEFANTS ( un altre must de la escalada artifoi de qualitat) o la del PACA a l'Escorpí ( la millor enbtrada de via que he vist en la meva vida !!!).

Quanto cabronnn !