Núvols de roca
El Dumbo és especial per la seva increïble
roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això
que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les
Agulles... Que encara hi són i són uns quants...
Totes les vies que solquen la paret Est
d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els
80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics,
i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les
preses més impossibles.
Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de
no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per
en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres
temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya original i a
l'actualitzada, que hi són. Afegir que en aquell temps la via s'escalava només amb alguna xapa recuperable i cagues per a merlets. Actualment, amb els inventillos de què disposem, la podrem deixar una mica més arrecladeta.
Tot plegat, amanit amb trams de fins a una
quinzena de metres sense res més que quatre còdols i algun forat per
assegurar-vos. Això sí, es tracta d'una delícia pròpia de sibarites
montserratins (que ens consta que n'hi ha uns quants i que el club no deixa de
créixer).
Si em permeten ses senyories entrar en el camp
de les batalletes, els explicaré que la via, ha estat restaurada d'una forma
curiosa. La feina s'ha fet amb xapes Ca la Montse i expansius del 8, totinoxidable. S'ha substituït peça per peça i s'ha afegit una sola xapa més
grossa per reunió, perquè les R ja havien quedat reforçades amb espits després
de la primera ascensió de La mente en blanco. El curro s'ha fet després
d'escalar cada llarg assegurant-se a les peces velles.... tatxin-me de romàntic...
però, qui es pot resistir a fer una última ascensió aprofitant les peces
originals d'una via, abans de canviar-les per material inoxidable?
** Les fotos i les ressenyes amb la cortesia del kpujo i els puretas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
12 garlantes:
L'escalada clàssica va quedant arraconada com queden arraconats els animals en perill d'extinció, amagant-se a les parts més aïllades de la muntanya.
Potser avui m'he aixecat amb una vena passimista...
Penso que no hi ha descans a l'hora d'explicar a la gent que comença què és això d'escalar. Explicar que hi ha diferents maneres de veure-ho i que la seguretat no ho és tot, a banda que la seguretat absoluta no existeix i que per molta xapa que posem no deixarà d'haver-hi accidents.
De no ser així no hi ha qui ho entengui.
Tot i que s'hagi perdut la tradició d'entendre la muntanya com un sistema de pràctiques intercomunicades, de vasos comunicants, val la pena fixar-se en l'expansió imparable de la moda del Trailrunning (de la que en disposem del seu Messi). Igual que carregat amb una motxilla per a tres dies no hi ha manera de fer 1000 metres de desnivell en menys d'una hora, tampoc es fa la mateixa via amb un arnés amb tot l'assortiment d'estris imprescindibles. Uns estris que, no només cal saber usar correctament, sinó que exigeixen la paciència d'aturar-se a fer-ho.
Insisteixo: sense atendre el factor competència/velocitat (i la desvinculació del medi natural que comporta) és fa difícil el bon judici de l'agressiva i banalitzadora tendència que ha fet -i farà- tant de forat (i mai millor dit).
Gràcies per la restauració de la via!
i no defalleixis educant-nos, personalment era dels que no podia passar sense un bolt aprop i he anat aprenent a escalar i a no dependre tan de les assegurances...
Albert, ànims que n'anirem aprenent, no et desanimis.
SLOW FOOD es una asociación eco gastronómica sin ánimo de lucro financiada por sus miembros.
Se fundó en 1989 para contrarrestar la fast food y la fast life, impedir la desaparición de las tradiciones gastronómicas locales y combatir la falta de interés general por la nutrición, por los orígenes, los sabores y las consecuencias de nuestras elecciones alimentarias.
Hoy, con más de 100.000 miembros en todo el mundo, fomentamos una nueva lógica de producción alimentaria, desarrollamos programas de educación alimentaria y actuamos a favor de la biodiversidad.
No és una idea raonable i necessària?
Gràcies Jaumegrimp. De vegades sembla que lluitem contra els molins de vent del Quixot i mai més lluny de la realitat. Com una gota malaia, anem fent forat intentant transmetre que el que diem no és per fer la punyeta si no per mirar de transmetre una manera d'entendre i de viure la muntanya.
Salut i metres
bullarolins
Per cert, no sabia que veure una cordada escalar ràpid et complicava les digestions. Mai havia pensat que això podia afectar a algú...
Recordo un amic alemany que ens va cuinar el plat típic del port de la seva ciutat, d'Hamburg... Puc assegurar que s'hi va passar una bona estona abans d'enllestir unes hamburgueses de somni que res tenien de fast food.
bullins
Publica un comentari a l'entrada