Víctimes del Màrketing
Agulla Gran del Pas del Príncep, Montserrat, via Paca-Bullarolas, ED, A3+, 105 mts.
Víctimes del màrketing, aquesta és l’altra manera de dir-li a la Paca-Bullarancas. Una via de love-aid-climbing que vam obrir fa poquet a la cara Nord-Est de l’Agulla Gran del Pas del Príncep. Un pany de paret de roca al·lucinant, d’aquella que empapa el sol naixent i que a recer del mestral durant mil·lenis s’ha omplert de forats i foradets “a dojo” com deia en Paca al seu blog.
Deixant de banda el divertit episodi de demanar disculpes i cagar-se en el puto becari que va decidir que tot plegat era notícia de portada –perquè decididament no ho era–, us en faig cinc cèntims a nivell descriptiu, per anar fent boca i despertar els instints.
Per començar, dir-vos que tot allò tan poètic del sol naixent i els mil·lenis no compta per a les llastres del primer llarg.
Des del peu de via remuntem una aresta molt fàcil. L’abandonem i encarem el mur (un pitó). Ens embarquem per un tram vertical, amb bona presa i un parabolt fins a una llastra. L’abandonem, perquè la roca no convida, i flanquegem a mà esquerra amb bon canto (l’altre parabolt) fins a un diedret un pèl descompost (un pitó). El superem amb una mica de punch fins a un plom que ens pot ajudar a flanquejar de nou, aquesta vegada a mà dreta, amb el típic joc d’quilibris taquicàrdics fins a la reunió.
Tot i que compta amb dos parabolets, la primera reunió de la Paca-Bullaringues es pot reforçar amb un parell de camalots grossos. El següent llarg, obert per en Paca, és, segons va dir, un dels més bonics que s’ha trobat a Montserrat. La quantitat de possibilitats d’emplaçar-hi històries vàries fan de la cosa un goig per al viure i els sentits, digne dels romàntics que al segle XIX desesperaven davant paisatges sublims de geleres blaves i agulles esmolades un capvespre qualsevol als Alps.
Tot plegat, si em deixeu que retorni a la realitat, li van permetre –a en Paca– no abusar dels expansius per progressar. Potser trobareu que es tracta d’un A3+ fàcil. Hem deixat la majoria de ploms posats; però tampoc és per anar relaxat…
Superem un ressalt dret i encarem el desplom amb l’ajuda d’un primer burí. Després d’una quinzena de metres força desplomats a base de falques, ganxos i algun plom, caçarem tres burins i un parabolet. Des d’aquí continuem tirant d’estreps, més tranquils fins una sortideta en lliure cap a la reunió. Una lleixa bastant agraïda que compta amb dos burins i un parabolt, i que també es pot reforçar.
L’arrencada del tercer llarg és mig en lliure fins a un primer parabolt, inmediatament per sobre de la reunió. Des d’aquí, passos delicats intercalats amb tres expansius, suposo que amb possibilitats de forçar-ho. Entre quinze i vint metres per sobre, cop de gas en lliure finet, ajudats d’un gran forat, fantàstic per descansar-hi els peus. La cosa de seguida afluixa. Vint metres més (1 parabolt) i fem el cim.
Si he aconseguit despertar les ànsies que us retroveu amb el martell, els pitons i les falques que teniu al fons d’aquell calaix, endavant les atxes, manxamenta general i que ningú s’hi estressi, que aquí, s’hi ve a divertir-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
2 garlantes:
Publica un comentari a l'entrada