A la brasa i a foc lent, o l’autoestima dels falcons
La travessa dels alts Frares, que uneix el refugi Vicenç Barbé, per la Canal Ampla, amb el Torrent del Lloro, la Canal del Frare Gros i el descens fins al Coll de Porc era, encara, un d’aquells camins que conservava una certa pau i tranquilitat, lluny de la majoria del personal, que trilla els camins de les Agulles.
Dic “era” perquè fa poques setmanes algú amb visisó de futur al Patronat va decidir publicar un itinerari per la zona que segueix, en principi, les marques blaves del camí.
Fa un mes escàs, una passejada per la zona va motivar un post sobre la Caputxa i la seva finíssima, montserratina i trepidant Aresta Nord. Vam fer bona part del camí comentant precisament el bon estat dels camins, “lluny de les masses” –vaig riure.
Quan descansàvem als peus del Bisbe va arribar la tropa: un grupet de noies calçades amb les típiques John Smith d’estar per casa, jaquetes de carrer, motxilletes de pell i fins i tot algun “bolso”. De seguida vam veure que no sabien exactament on eren ni com de complicada es pot tornar Montserrat amb un pèl de mala sort i molt poca expèriència.
“Seguim les marques blaves” –em van respondre quan els vaig preguntar cap a on anaven. “Vigileu perquè un pèl més avall, en arribar al peu del Tub i la Patata hi ha marques blaves cap al Frare Gros, que pugen, i també cap al Dit, que baixen” –els vaig respondre.
Em van contestar amb un mapa. Era un document imprès directament de la web del Patronat. La nova ruta proposada pel cor dels Frares. Marques blaves era la consigna.
Vaig repetir i subratllar el meu avís. Òbviament en arribar al trencall no van veure el camí que baixa entre els dits i van tirar amunt, cap al Frare Gros. Seguien les ditxoses marques blaves i les haurien seguit llençant-se per la Canal del Melindro si a algun inconscient se li acut pintar-ne per allà.
Ahir a la tarda vaig refer de nou aquest camí, tot baixant de l’Agulla del Centenar, després d’escalar aquesta meravella de diedre que és la CADE amb en Paca, que aquests dies té una reunió pendent amb un A5 non expansion que ens treu el son als dos, tot i que per diferents motius. A ell la cosa el motiva com per no dormir fins haver repetit la Centenario Terry, mentre que a mi el tema em provoca malsons només d’imaginar-me penjat d’aquell conglomerat blanc amb pinta de no voler fer gaires amics.
Pero vamos al grano señorías: el camí, ara mateix, és completament trillat, com si en tres setmanes hi hagués passat una excavadora. El traç desdibuixat, arbres arrencats, pedres grosses desfalcades. Un desastre provocat per la gent que fent ús del seu dret passegen resseguint la ruta proposada pel Patronat.
La cosa no passaria de desencert desafortunat, si no fos perquè mentre que les ordes bàrbares d’aperitu dominical a l’Espinaler, desfan les canals dels Encantats tal i com ha passat a les Agulles, els amics del Patronat ens prohibeixen escalar a l’Aeri per un suposat niu de falcó (que no veus per enlloc quan escales la Valentín).
I ara, vàries preguntes a l’aire…
Montserrat és i serà un parc de l’àrea metropolitana. Cal defensar aquí ocellets que no es troben amenaçats enlloc i ni molt menys en perill d’extinció? No hi ha moltes més tàpies al país per defensar-los?
No seria millor intentar mantenir en bon estat o restaurar els camins de la muntanya?
Fa falta prohibir l’escalada a l’Aeri o als Frares o al Montgròs, del 15 de febrer al 31 de maig, quan a la muntanya de Montserrat i ha zones que els escaladors no han trepitjat mai i que no visita ni Déu (la qual cosa a la muntanya santa és una heretgia)?
Si en moltes ciutats del món, els falcons són una espècie més i els utilitzem per mantenir a ratlla els coloms, què passa amb els falcons catalans? Són especials? Més sensibles? Cal apujar-los l’autoestima (com a la majoria dels catalans, per cert)?
La gent de Medi Natural (haurem d’esperar a veure com va el canvi, però la notícia dels voltors del Montsech apunta bones maneres) ens la té botada? Els agraden els ocellets o potser és que no els agraden els escaldors?
Algun dia faran com al Montsech amb els voltors i ens permetran matar cabres i cabrons a cops de pedra i de martell o llençant-los microfriends amb fona?
I les cabres aquestes, a la brasa, què tal?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
17 garlantes:
Mentre anava progressant a la lectura ja m'imaginava la tropa precipitant-se per la canal del melindro...que de vegades sembla que sogui la continuació "natural" del camí...
Un dia, mentre baixavem per les costes d'en Dou ( a peu) sortint de una via, vam trobar duies xatios i un paio, arrapats a la pedra, atrapats pel pànic ( havien seguit unes "marques verdes" fins que es van veure presos per la por i el vertígen (????). Els vam baixar ( a peu) lligats perquè estaven apunt de demanar un rescat...anaven al cim de"la bandera" ( CALDERER), seguint le smarques verdes...i estaven al pollegó inf apunt de tirar-se per la sud...brutal.
Sobre falcons...ffff...home, mola perquè a partir d'ara lAeri serà un bon marc per assajar bigwall hivernal,q ue d'això an`pavem escassos no ?
Saluteee!
No es pot delirar més... seracs al Montseny!
Es mes important les aus i el "pajarus turistes" o "autistes", que cap altre cosa.
Per ells nosaltres som una especie que s'ha d'extinguir i a mes a mes controlar.
Si ho estan demanat a crits, ens provoquen.
Que fem? actuar o observar?
1-Retirar totes les escales de ciment que hi ha a la muntanya.
2- Derruir totes les ermites i balmes que NO son santuari, el Barbé i el Puigrós TAMBÉ!!!
3-El cremallera sobra...
4-Volar el Cavall Bernat i la Cadireta, i tallar definitivament la carretera...
5-Sortir caminant del Bruc o Monistrol. Per tant erradicar el parking rollo Caprabo que hi ha a Coll Guirló...
6- Deixar anar Tigres pel serrat, sobren cabres, o les que hi ha son tontes del cul..., EVOLUCIÓ!!! , que totplegat anar a escalar és l'hòstia de fàcil.
7-Si fins ara encara no t'has rigut, ni una mica, és que no et sents gens responsable del que passa...
JO, comencaria pels tigres, és una opinió...
Conyes a part, fa un temps un escalador de "gran pes" em va fer el comentari que davant els pajarus, una hostia i avall, així no hi ha res a protegir... Malgrat una aplastant logica, la meva moral cristiana em va fer esgarrifar davant tal atrocitat. Amb el temps, he millorat com a persona i començo a pensar que no li faltava raó per presentar tal argumentació.
Arribará un dia que els climbers, que temps endarrera ens varem omplir la boca amb el discurs proteccionista, serem els primers de calar foc. Així no hi haurà res a protegir....
Adiossssss
Interesant concepte: pajarus turistes/autistes....
tothom té dret a passejar-se per les muntanyes... potser fa falta, però, més educació sobre el respecte que cal tenir quan t'hi passeges; la qual cosa fa molta falta quan et rescaten de les geleres de les Agudes, dels barrancs de les Costes del Dou o de l'embut de la Canal del Melindro...
Ocells i ocellets... Amb el temps comença a sonar com una petita conspiració contra nostra. Molestem a les tàpies montserratines? No crec que sigui així, però m'ho sembla (repeteixo: amb el temps i la suma de despropòsits institucionals).
Nenivan: aquest escalador "de pes" no els tocaria ni una ploma, als ocellets. El que passa és que ens inflamem quan toquem segons quins temes!!!
Salut i plomes
La primera i ben senzilla és predicar amb l'exemple. Si vas al Vermell, per exemple, deixa el cotxe al poble. Son deu minuts més. Si vas a snt Benet, deixa'l fora el monestir, no contribueixis a les seves estadístiques... evita deixar cordes fixes als accessos i peus de via...
La segona és l'acció: Sense anar més lluny, l'altre dia es van treure més de 70m. de cordes fixes al camí superior d'Ecos amb les seves corresponents xapes amb el segell de la FEEC (???)...o les 4 xapes més la corda adjunta al CAMÍ NORMAL DEL MONTGRÒS!!! No crec que en Lluís Estassen fos el culpable fa més de cent anys...
Tot baixant d'escalar agafeu la merda que trobeu, fotografieu els disbarats que trobeu...
Si voleu envieu les fotos a grimpacodols@gmail.com i de tant en tant farem un post de denúncia.
L'ALTRA MONTSERRAT que volen amagar també existeix: Som nosaltres i la seva merda.
Una más de las incongruencias de este autoproclamado "patronato" ( lo siento, pero a mi estos grupos surgidos de repente y bajo politicas montañeroambientales de despacho y corbata, no dejan de recordarme a la Santa Inquisición... :-((((
Se dedican a domesticar y benidormizar las zonas de montaña, pensando en su "conservación".. ( y con ello traen la masificación.. de la que luego nosotros parecemos los culpables y nos convertimos en perseguidos.. ) En breve veremos los caminos bien señalizados, y con una cuerda a modo de pasamanos para ir todos bien cojidos y no perdernos, y asi poder llegar al final de la excursión, sanos y salvos al chiringuito de turno y comprar alguno de los souvenirs del Moreneta's Aventure Park...
..........
A la montaña se puede acercar todo aquél que quiera... pero con respeto...curiosidad, con un mínimo de educación y de responsabilidad, información y una mínima preparación...dispuesto a dejarse seducir por la magia de las montañas... y si queréis soltar algún tigre.. yo me ofrezco a transportarlos a donde sea.. ( me sé también de un par de sitios que harían falta un par de ellos..;-)))
PD.- Todavía recuerdo una mañana bajando del Frare gros.. al llegar al Coll de Port.. un pequeño grupo de turistas alemanes ( no montañeros ) me preguntan...
"please... para volver al
monasterio... ??? " .-))))
Lo de "benidormizar" es doblemente gráfico. Porqué viene de Benidorm (capital del cutre-lux germánico-valenciano-merengue) y de dormir (y es que están apaciblemente i satisfactoriamente adormecidos....!
Por cierto, estoy trabajando ya en la imagen de marca del Moreneta's Adventure Park... qe nunca se sabe con qué te puedes hacer mierdanario en esta vida....
Llorenç, felicitats pel currasso dels qui van haver de carregar amb tota la moguda al Montgròs.... que hi ha qui reequipa passamans i deixa el cable vell a peu de via perquè el recullin els altres...
Si en comptes de preocupar-se per les zones de grimpada i els possibles accidents improbables es preocupessin de l'erosió dels camins i hi fessin alguna cosa, la muntanya ho agrairia...
La canal del Migdia, quelsevol dia desapareix a causa de l'erosió.
Publica un comentari a l'entrada