Borrachos y orgullosos
El senyor E. ens ofereix, com és habitual en ell, perles incomparables i d'una força conceptual formidable i radicalment novedosa. Idees brillants que sempre són difícilment superables. Es queixa que el citem sense rigor, que inventem les seves idees només per denostar-lo (ara mateix no sé si es tracta d'un complot conspiratiu en contra seva o si més aviat és que pateix deliris paranoics d'una gravetat que necessita tractar adequadament). Però sigui com sigui i per sort, l'Escruela és un valent. És un heroi compromès. La seva és una causa que segurament l'elevarà a les més altes cotes de reconeiexement social dins i fora del col·lectiu. Només és qüestió de temps.
En Josep és en definitiva el nostre salvador i la resta som borratxos que embrutem les parets dels carrers de les nostres ciutats. Senyores, senyors, passin, vegin i actuïn:
En un fòrum de la FEEC aquest inenarrable personatge escriu:
¿Es pot trobar un equilibri entre les posicions de “respecte pel valor històric i patrimonial” i la revisió dels “rostolls” que no es recomana a ningú per ser extremadament perillosos?
Estem d’acord en el concepte de la llibertat del creador, però aquest ha de ser conscient que la seva obra afecta els demès, segons com, de forma irreversible.
Ja sabem que davant d’un carrer ple de pintades guarres tenim la opció de no passar per aquell carrer. Però la societat, en general, no accepta el criteri d’anar “tancant carrers” per que un dia un borratxo va agafar un esprai i es va quedar a gust.
Josep Maria Alzina, Santi Llop, Remi Brescó, Albert Ibañez, Josep Maria Anglada, Joan i Jaume Cerdà, Vicenç Barbé, Jordi Tossas, Enric i Nil Bohigas, Sílvia Vidal, Armand Ballart, Fredi Parera, Josep Lluís Moreno, Antonio García Picazo, David Palmada, Jaume Clotet, Gerber Cucurell i companyia...
Aquests són alguns del que podríem anomenar "borratxos nacionals" però també hi ha comes estíl·lics de fama mundial amants d'embrutar les tàpies com ara:
Paul Preuss, Walter Pause, Ricardo Cassin, Walter Bonatti, Emil Solleder, Reinhold Messner, Alberto Rabadá, Georges Livanos, Lorenzo Ortiz, Catherine Destivelle, Jerzy Kukuzka, Dean Potter, Jim Bridwell...
Me'n deixo més d'un miler i és que la llista de borratxos és interminable, com seria, també, interminable una llista dels "rostolls" que segons Mr. E. "no es recomana ningú per ser extremadament perillosos". La podríem fer però resultaria -com la dels borratxos- una llista ofensiva, digne retrat del personatge.
Rostolls i borratxos. Uns borratxos que han dibuixat amb el seu esforç la història de l'escalada i de l'alpinisme. Borratxos que han assumit el risc inherent de la cultura de l'escalada i que han deixat la vida a les parets. La seva o la de companys estretament units per una corda. Una història que s'ha escrit i s'escriu amb lletres d'or i no amb paraules brutes i mesquines, plenes de rancúnia i d'odi, de desconeixement i de despreci.
En Josep E., aquesta vegada, l'ha brodada. De fet, l'evolució de l'escalada ha transcorregut, tota ella, per carrerons foscos, estrets i bruts, plens de cagades a les tàpies producte de personatges embriagats d'ètica pobra i criteris dubtosos. La història de l'escalada necessita, ara, un Messies. Una ment capaç, preparada per plantejar els canvis que convenen a la resta dels mortals, els que no estem preparats per entendre la seva visió futurista. Una intel·ligència privilegiada i clarivident, que ens ajudi a sortir de la foscor, que ens permeti veure la llum. La llum brillant que desprenen, per exemple, els seus estimats parabolts de colors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
14 garlantes:
Joan P
en declaro borratxo!!!
ferran
Josep Barberà(Des de l'infern)
Però no seran pitons, ni pluja, ni cendra incandescent, el que plourà del cel. Seran parabolts; però ni del 8 ni del 10 ni del 12. Seran del 20.
I benaventurats els qui romandran a cobert perquè d'ells serà el regne del cel. Vull dir: de l'infern.
salut, tàpies i un parell (o tres) de cervesotes de més ;)
Un Kurrante, con mucho día de kurro por delante.
Y bienaventurados sean los borrachos, pues verán a Dios dos veces!
El foro de la Feec no tiene desperdicio ninguno: personajes que alardean de su ignorancia a la vez que destrozan a patadas todos los diccionarios que se cruzan en su camino, personajillos que piden que se les respete mientras aprovechan para tachar de talibanes o terroristas a quienes no comparten su modo de no-pensar, etc
Como los de Tele5 se enteren de esto la próxima edición de Gran Hermano no estará compuesta de xulopiscinas y exprostitutas, sino de "escaladores" (por decir algo, porque algunos no se han subido a un bordillo en su vida) de esta calaña.
Arrepentíos! Las plagas y la lluvia de fuego que destruyeron Sodoma y Gomorra antaño volverán mañana reconvertidas en iluminados con taladros disparando parabolts a discreción, pues TODOS TODOS TODOS tenemos derecho a escalar con SEGURIDAD.
Kurrante, A muerte con este lunes. La gachi de la dulcísima mirada era precisamente para eso. Para alegrar un día de perros como el de hoy soñando con estar en la fiesta de la cerveza de Munich (tan bién acompañados, por supuesto!!
Txomo y Jose, Merceditas Milá no sabe lo que se pierde (todavía... Aunque estoy casi seguro de que a más de uno de los personajes em cuestión lo han visto ya por alguno de los castings (habituales antes de tan elevados programas).
Los auténticos friquis escasean y tarde o temprano vamos a poder disfrutar de amenas veladas televisivas sobre el tema.
Saludos y gracia plena para todos
Va, fem-ho, anem-hi tots pintats de Marijitas, i com no, borratxos.
El que no farem ara és convertir aquest post en un fòrum per anar dient barbaritats i fotent brometes absurdes. Per això he esborrat tota una sèrie de comentaris.
Així que, hasta nuevo aviso, canviem de tema i ens dediquem a alguna altra cosa.
apa! salut, tàpies i birres tan bones com les de la foto ;)
paca catxo carn
escruela picapiedra
jordi brasil prota de su peli
i bullarolas censor de franco
ala¡
Publica un comentari a l'entrada