Ep tu!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tobogan del pànic

Imatge
Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo, tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow). Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap lleig... La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo aquí con c...
En vols més? »

Agulha Inferior deth Montardo, cara Nord Hivernal

Imatge
  Com que hi ha molt poca info sobre la Nord de l'Agulla Inferior del Montardo, penjo aquesta ressenya global de la paret on surten tots els itineraris dels que tinc constància fins al moment. La paret és llarga i bona i bé val una visita si les condis són bones. Els itineraris improvisen bastant enllaçant canals, goulottes i algun ressalt. La paret és llarga, uns 750 metres de desnivell i la baicada bastant intuitiva i directa cap al refugi de la Restanca. Tots els itineraris fins avui Nona Aubert al llarg clau de l'Argonautes hivernal Coitus Interruptus, entrant a la via des de la canal central Argonautes a l'estiu. A l'hivern la via més accessible entra per la canal de la dreta en el primer ressalt (visible a la part inferior de la foto).
En vols més? »

Essències Montserratines XLV: Finura i chuletón de 800 grams

Imatge
Parlar, ara, dels criteris de diagnòsi del trastorn histriònic de la personalitat que clarament presenta alguna roca  no toca . Molt millor perdre's per l'aresta brucs de la Miranda del Dauet. Un sol d'hivern perfecte, protegits del mestral, una roca que milloraria si la repetíssim més sovint, les assegurances justes per a una escalada amb ànima, i unes preses minúscules que asseguren dues coses: que hauràs d'enrecordar-te'n de respirar i que arribaràs al cim força satisfet. Sobre la "Archs-Freixas" hi ha bastanta consfusió per un grapat de ressenyes poc precises -la de la primera no hi ajuda- i per les poques repeticions amb què deu comptar la via. Sigui com sigui us proposo el recorregut que m'ha semblat més lògic, que segueix, segurament, el traçat del retroequipament que es va fer de la via aprincipis dels 90, amb espits. Com que el grau anava molt collat, millor deixar-se d'històries. Ja el contrastareu si hi aneu. La presa és...
En vols més? »