La bíblia



Somiar és gratuït i indispensable per sobreviure, i és especialment estimulant, també per als escaladors. Cal somniar per omplir de noves metes el nostre sarró de projectes. Motivats, escalem millor. Amb noves idees fem noves passes i poc a poc li descobrim altres noves possibilitats a la nostra passió vertical.

Això és el que va passar amb aquest llibre ara fa ja una pila d'anys. Vam descobrir que al ianqui s'havien "inventat" una "nova" forma d'escalada i a poc a poc la vam anar interioritzant fins a fer-nos-la nostra. En realitat no era tan diferent del que els clàssics havien posat en pràctica a les nostres parets i agulles des de feia una pila d'anys, però va marcar un punt d'inflexió que va acabar suposant una mena d'evolució. És una constant que ens permet continuar somiant, inventant noves formes i noves línies, sense descans.


Comentaris

The Jose ha dit…
Lo conservo como una joyita, fue mi primer libro cuando empecé a escalar, tenía 13 años... ya no había marcha atrás...
20/5/13 11:02
paca ha dit…
...indispensable! No sé que en vaig fer d`ELL,crec que el vaig "deixar" algú,espero que li fagi tant bon servei com a mi.
20/5/13 14:58
en Girbén ha dit…
Ah!!! La doble pàgina amb el Kauk fent la Separate Reality... Veure per a poder creure!
22/5/13 11:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tobogan del pànic

Imatge
Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo, tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow). Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap lleig... La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo aquí con c...
En vols més? »

Decálogo del reequipador consciente

. 1. El reequipador consciente afronta el reequipamiento desde el respeto a la historia de la escalada. No reequipa sino que restaura. Una escalada, además de ser un bién de consumo, es el testigo de un tiempo,de un estilo, de unos escaladores, de una historia común. . 2. El reequipador consciente sustituye las expansiones deterioradas por anclajes modernos. No añade ningún seguro. Tampoco sustituye clavos, escarpias y demás piezas. . 3. El reequipador consciente no barre con todo lo previamente existente, respeta el material antiguo como testigo de la historia y para el disfrute de todos. . 4. El reequipador consciente no incide sobre el grado de riesgo decidido por los primeros ascensionistas y asumido en las distintas repeticiones del itinerario, y por tanto reflexiona para evitar que con su acción de reequipamiento el grado de riesgo no sea modificado. . 5. El reequipador consciente no refuerza reuniones más allá de sustituir las expansiones deterioradas. No todas las reuni...
En vols més? »

Agulha Inferior deth Montardo, cara Nord Hivernal

Imatge
  Com que hi ha molt poca info sobre la Nord de l'Agulla Inferior del Montardo, penjo aquesta ressenya global de la paret on surten tots els itineraris dels que tinc constància fins al moment. La paret és llarga i bona i bé val una visita si les condis són bones. Els itineraris improvisen bastant enllaçant canals, goulottes i algun ressalt. La paret és llarga, uns 750 metres de desnivell i la baicada bastant intuitiva i directa cap al refugi de la Restanca. Tots els itineraris fins avui Nona Aubert al llarg clau de l'Argonautes hivernal Coitus Interruptus, entrant a la via des de la canal central Argonautes a l'estiu. A l'hivern la via més accessible entra per la canal de la dreta en el primer ressalt (visible a la part inferior de la foto).
En vols més? »