The madbolter o la inescrutable decadència mental de Richard Jensen
Hi ha personatges l'evolució mental dels quals es fa difícil de seguir. Tot i que, déu me'n guardi, tothom és lliure d'evolucionar com millor li sembli... O com millor pugui...
Ara fa uns anys, el Never Stop publicava un dels pocs reportatges d'investigació sobre escalada que he fet a la vida. The Madbolters o l'epopeia de la Wings of Steal narrava l'aventura de dos pardillos a Yosemite ara fa una pila d'anys; perseguits i fustigats pels habituals de la vall i acusats injustament de picar ganxos i omplir el Cap de rivets.
Per qui el vulgui reviure o llegir-se'l, aquí el teniu.
Passen els anys i les neurones. Del 1982 al 2012 n'hi van 30, d'anys! De neurones, no me les feu contar ni a mi ni al tal Jensen...
I és que la venjança d'aquest individu, l'ull per ull que sembla que hagi regit la seva vida des d'aleshores, es va materialitzar quan en Jim Beyer va obrir la Intifada, graduant-la d'A6. En Beyer era un dels que l'havia perseguit injustament per allò de la Wings i en Jensen debia pensar que la seva oportunitat de fer la "justícia divina" que Beyer es mereixa es materialitzaria per fi.
Acompanyat del que havia estat el seu company a la Wings, va córrer a fer la segona ascensió de la Intifada. Va documentar-ne les xapusses i es va afanyar a publicar-ho tot al seva picota pública personal. Se'n va parlar llargament als USA i el col·lectiu, sense certificar-ho oficialment enlloc, va convenir que la Intifada no arribava, efectivament, a l'A6.
Però la justícia divina de Jensen no es va acabar aquí i ja ho diuen a les pelis de sèrie B: l'ànsia de venjança no s'esgota mai... La qual cosa ve a ser com dir que per molta canya que li fotis al mono, la rabia, la frustració i el malestar general de l'esperit, no s'acaven de curar mai.
Personalment li recomanaria un "peace 'n love" espiritual tot i que dubto que li fes algun efecte. A aquest déu destructor no l'immuta res: ni destrossar il·lusions ni malbaratar la feina dels altres ni disfrutar excessivament fent-ho... I aquests altres, aquesta vegada, han estat l'Esther i en Pelut que van escalar l'Oju Peligru graduant-la d'A6+.
No es pot entrar en les polèmiques que ha revelat en Jensen durant la seva inspecció de la via (que si forats picats, que si la reunió dels ganxos era evitable, que si els catalans fan servir estranyes i màgiques peces de fusta per progressar...). I dic inspecció perquè en l'inefable Jensen no l'ha repetida, la Oju Peligru; simplement ha anat seguint la línia original picant rivets un darrere l'altre. Tot plegat amb una justificació estranyíssima. La "nova ressenya" de la Oju Peligru amb tots els bolts que hi ha posat és al·lucinant.
Als Usa hi va haver debat sobre la via en el seu moment i n'hi haurà moltíssims que hauran al·lucinat amb el que ha fet l'increïnble Jensen.
És estranya l'evolució d'aquest senyor. A la Intifada també hi va descobrir forats picats. I algú creu que a canvi hi va col·locar rivets? Quin és el problema, doncs, amb l'amic Jensen? Esperem, senyores i senyors, haver-lo esclarit una mica més.
Finalment s'ha acabat acomplint, com en una revelació mística, el qualificatiu que la gent del Yosemite dels 70 li va posar equivocadament. El van anomenar el Madbolter i després del descobriment del Paca i de l'il·lustradíssim blog d'aquest personatge no me'n queden massa dubtes. És un bolter boig. Boig i perillós.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
6 garlantes:
vAIG TENIR LA PACIÈNCIA DE LLEGIR-JE ELS 665 MISSATGES A SUPERTOPO I SON UNS RACISTES!...
Paca... y se hizo el silencio... i mira que té suc, la cosa... pq será?
Una abrçada i a tibar-li ben aviat
Publica un comentari a l'entrada