Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Surfejant el conglomerat de l'Aeri, via Wave Riders, 285 mts. ED, A4

Surfejant el conglomerat de l'Aeri, via Wave Riders, 285 mts. ED, A4

by Bullarolas

Suposo que hauria de considerar com una mena de fita personal aquesta primera a la tàpia reina de Montserrat. Ho ha estat en certa manera, tot i que la feina, duta a terme de manera sistemàtica, no ha resultat tan complicada com podria semblar. És la suma de llargs instants en precari el que l'ha convertida en un repte, però sobretot fer front als moments difícils, a casa, quan el cos et diu que no vol tornar a pujar per la Canal de l'Aeri, ni tornar a jumarejar els més de 200 metres de cordes fixes que vaig anar acumulant a la paret.

Seran els primers repetidors els que s'enduguin bona part del mèrit, a més d'un regalet que els he deixat a la darrera reunió de la via.

Roca prou bona, forats fantàstics a les plaques màgiques del primer terç de la paret, aquell sostre genial tantes vegades desitjat, un diedre clàssic i un esperó final llarg, genial, per acabar assolint el punt on la roca s'acaba per la petita proa d'un vaixell de conglomerat que mira al mar.

Espero que no deixi cap dels futurs repetidors indiferent. Disfruteu-la!

Tècnicament, la Wave Riders ofereix força possibilitats de progressió en els trams d'artifo i un munt de bones sensacions en les seccions de lliure, que crec que es poden ampliar si esteu molt forts en lliure i us mola allò de l'exposició.

Tot el material deixat a la paret és inoxidable. També els cables dels ploms utilitzats i abandonats; tot plegat de la marca Kop de Gas, un altre somni fet realitat que també espero que us agradi.

Salut i tàpies

8 garlantes:

PGB { 20/7/12 11:58 }: The green room el llarg d'A4+... tant bo és? :) M'has fet pensar en un post del difunt Maluta, que justament parlava de l'habitació verda dels surferos...

Enhorabona per l'apertura! Encara em falta córrer món per embarcar-me en aquest tipus de vies, tot i que algun dia m'agradaria poder-la repetir!

Salut crack!
Bullarolas { 20/7/12 12:13 }: El llarg és boníssim, Pere... inspirat també en aquell post tan bo del maluta.......

http://crowledge.blogspot.com.es/2006_11_01_archive.html

no oblidem el corb
Cesc { 20/7/12 13:45 }: Molt be Dani, ara ja se de qui era la corda misteriosa.
pel que fa a les plaquetes, s'han de veure i provar.

salutcions bou.
paca { 20/7/12 14:44 }: colloooooons!

enhorabona!necesito aprimar-me i provar les noves chapes!

benvingut al Aeri solitari.
en Girbén { 20/7/12 19:15 }: Hi ha ha algú que, tot recorrent la lògica aplastant dels Sostres, no entengués que estava interceptant una altra línia també necessària?
Déu-ni-do quin tros de via!
Jaumegrimp { 20/7/12 23:57 }: Enhorabona per la "criatura" a veure si mai creixo prou per pujar a surfejar-la.
Bullarolas { 23/7/12 09:50 }: Gracies! Una aventura entretinguda; d'anar guanyant metres a l'Aeri, sin prisa pero sin pausa.. que dieuen. El mes dificil ha estat reunir la voluntat suficient per no rendir-se.

Les plaquetes i la resta de tinglados... Aixo! Questio de provar-les.. i ja veureu com us agraden!

>(es imperdonable no tenir la possibilitat de posar accents)

salut i gas!
Pekas { 4/9/12 13:36 }: Felicitats per tot plegat... vía.. nova "aventura"... :-)) endevant.. sempre endevant...

( M'agrada molt el logo de Kop de gas amb la silueta de l'escalador al desplom. Molt guapo.. !!! :-))