Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Flipada matinal

Flipada matinal

by Bullarolas

Ja fa set anys de l'accident que va posar punt i final a les aventures verticals de'n Xavi Teixidó i en Pau Barrios. Culminaven amb èxit la Integral de Peuterey quan una caiguda de sèracs atrapava per sempre les seves il·lusions a les màgiques muralles amb què el Montblanc es defensa dels més increïbles i agosarats escaladors.

En una carta de despedida escrita un temps abans de l'accident, amb motiu d'un altre viatge arriscat, aquesta vegada als Andes, en Pau feia una reflexió esplèndida sobre allò que el movia cap a les muntanyes més difícils. És un recull d'idees força improvisat que agraïm a la família que en el seu moment fes públic i que qualsevol de nosaltres podria fer seva.

"El tercer full d’aquesta carta és un paper en blanc amb un sol. M’agradaria que la gent que m’ha conegut i m’ha de dir algu, ho faci en aquest paper. Un cop fet això, cremeu els tres papers a dalt del cim de la paret dels Diables. Pq aquí?, doncs pq és on vaig interioritzar més amb mi, l’escalada i la natura. Amb les meves possibilitats físiques i mentals. Tot això fent la Flip Matinal en solitari".

Sobre la integral, aquí i aquí trobaràs un bon relat, una bona ascensió, despreocupada, del que representa.

6 garlantes:

Mohawk { 25/2/12 17:42 }: Fa anys i panys que tinc un buril de la Flip Matinal a casa... jo no volia però va insistir a venir amb mi! Crec que molta gent deu haver "interioritzat" coses a Diables... un paredón!

Però, canviant de tema, per a flip matinal AIXÒ!
Jaumegrimp { 29/2/12 18:55 }: Al.lucinant això del Jordi Brasil!!
Bullarolas { 1/3/12 10:22 }: Més que una flipada matinal, l'última ocurrència del surrealista JB és un deliri.

Salut, tàpies xules i alpinades
Pelake { 2/3/12 11:45 }: Sembla que a alguns se estan oblidant d'on estan muntant el seu chiquipark particular. Al final algú farà un altre recollida de firmes o alguna cose mes seria demanant que es deixi d'utilitzar el traladro industrial sense autorització en un parc natural com Montserrat, cosa totalment logica, i ja estar liada de nou.
Pekas { 7/3/12 21:59 }: Buuufffffff.... company... ja fa set anys.... m'has fet reviure molts moments amunt i avall amb el mestre Teixi... encara corren moltes "diapos" per casa...

Lo dicho... com passa el temps... i quins bons records...
albertganxets { 21/3/12 21:53 }: al Pau no el coneixia. Al Teixi se'l troba a faltar, ara ja només recordant les anècdotes divertides, les vies obertes, els noms que posava, la passió que hi abocava.

El temps no cura les ferides, però al menys les eixuga una mica.