Pensant-ho fredament, és un cop de gas, oi Pop?


"T'ho mires i... Uff!
Però pensant-ho fredament és un cop de gas. Oi, Pop?"

No sé si algú se'n recordarà, d'aquesta frase. La podies llegir al peu de la ressenya de la "Cop de Gas" publicada a l'Extrem número 42. Un dibuix increïble, uns graus tan estratosfèrics com atractius i un nom, el de la via, que prometia sensacions inigualables: trinomi més que suficient perquè tot plegat es convertís en una línia per desar en el calaix dels projectes sommiats/desitjats.

Aquell març del 91 queda lluny. Molts anàvem amb malles més aviat horteres, a Torelló feien només el 8è festival de cine de muntanya; la Destivelle demostrava al personal que sabia fer més coses que 8as i es marcava una solitària a la Bonatti del Dru; algú li tibava per la Nose en poc més de 6 hores (uns lentorros, vista la cosa actualment) i a Barcelona se celebrava la segona copa del món d'escalada esportiva i penya com la Patissier, en Moon o el Moffat esbofegaven en un roco improvisat al Palau d'Esports de Montjuic. He dit "esbofegaven". No. Que en aquells temps ningú bramava en els passos clau de les vies... Potser és que no estava de moda, com tantes altres coses.

Però al Morral del Cavall aquests 21 anys és com si no haguessin passat. Per les pedres no passa el temps i per aquesta joia que és la "Cop de Gas" tampoc. Això sí, aquella gent havia d'estar tocada del bolet per força.



Sí. Realment t'ho mires i penses: uff! Davant teu, cap a la dreta, una desena de metres llisos i tremendament verticals. No s'hi veu res. La primera expansió que promet la ressenya deu quedar lluny, perquè no n'hi ha ni rastre. Un forat picat a quatre metres i un flanqueig que demana a crits no fer cap cop de gas -no fos cas que ens féssim mal-.

Cap a l'any 2000, en una conversa entre amics, algú va explicar que aquell 6b del dimoni sumava ja unes quantes caigudes; alguna, fins i tot, amb accident inclòs. No n'havia tornat a sentir a parlar. Aquesta combinació de lliure bestial i artificial precari, al contrari que els brams a les vies, ara ja no està de moda.

Això no és que em deixi igual. Fa por. El cas és que o trampeges o els primers metres te'ls curres a pèl. El més recomanable és fer un parell de passets tirant d'estreps, falcar un bon pitó en el forat i mirar de treure en lliure els següents metres, en un flanqueig bastant precari cap a un diedret que et queda a mà dreta. El pitjor, el que et fa suar de fred, és la sortida cap al diedre, cap a caçar el primer espit de la via, invisible quan arrenques el lliure. Un espit amb plaqueta de burí que abraces com si fos el primer rotllo en una d'aquelles tardes de cine en el que el de menys era la pel·lícula.

Amb les diferents repeticions, però, hi ha la possibilitat d'escalar una variant en artificial que des del primer falcat tira recte amunt. Hi ha un parell de ploms que faciliten la cosa i diversos picats. I és que les històries de caigudes lletges fan que el personal s'ho pensi dues vegades abans de tirar milles cap a l'incert.

Coneixent l'estil dels protagonistes de la primera, però, i després de confirmar-ho via mail, queda clar que ells sí que s'ho van currar en lliure: un autèntic cop de gas, el de la foto. Era el 1990.


Contacto amb en Jan. Sempre queda sorprès de trobar-se gent que li pregunta per les seves vies o que simplement li diu que les ha repetides. Tinc la sensació que no s'ho acaba d'explicar. Potser és perquè són escalades molt potents, amb el grau en lliure bastant collat i on es regala ben poca cosa a banda d'adrenalina i escalada de veritat.

La Cop de Gas és força neta. Hi ha poquíssims ploms posats i els forats són poc trillats. Per repetir-la més val que portem més pitons dels que promet la ressenya original. 3 vés i una quinzena de pitons tous faran les delícies del més exigent dels falcadors. Això, els ganxos i al voltant de quinze ploms.



Llàstima dels darrers metres d'artificial del segon llarg, on hi ha tres forats picats per a ploms. Originalment no s'hi va picar cap forat. És una llàstima perquè a mesura que el Morral perd verticalitat, la roca deixa de posar-t-ho fàcil. I quan l'artificial es comença a posar realment precari, va i apareixen els ditxosos forats picats, massa bons i perfetes per ser de veritat. Això sí, el cop de gas fins al cim no te l'estalvies.

21 anys, fa, de la Cop de Gas! I crec que no exagero si us dic que aquesta via és a l'alçada de qualsevol història puntera que s'hagi obert aquest any. És, en essència, una provocació: un renovar l'etern debat que ens té en peu de lluita. El debat entre dues concepcions radicalment diferents de l'escalada. Perquè, pensant-ho fredament, només és un cop de gas, oi?


11 garlantes:

pere { 28/12/11 20:08 }
Buffff!! Quins records. M'hi van portar l'any 95 per que m'estrenés en A4. Mai se m'oblidarà la voladeta en el segon llarg i com es va esquerdar la pintura de la xapa al doblegar-se, la "reunió" de ploms que vaig muntar abans de sortir en lliure, i el mal de cap que tenía quan vaig fer cim.
Aquesta via em va enganxar a l'adrenalina.
Grandíssima via!!
Dels forats i de l'esperit de merda de qui els va fer, se n'ha parlat tant...

Pere
"PACA" { 28/12/11 22:02 }
gran via! Jo la vaig repetir en solitari cap al 2002.a la travessa vaig clavar algo més i després a muerte cap el spit.el segon llarg precios i amb sortida de V chunga de collons.felicitars per el solo!
(lo dels picats comença a fer fàstic.Jo pico foradets,pero en vies que obro!!,fer-ho en vies dels altres,es una merda...)
Bullarolas { 30/12/11 09:38 }
Picar forats, ja sigui per ganxo, plom o pitó, repetint una via (que no obrint-la) no està bé.. tot i que els tres picats tampoc desemereixen el tot!

La via és fantàstica. La roca hi ajuda.És increïblement bona.

saqlut i bon any
Cesc { 30/12/11 11:48 }
Sembla prou interesant la via.
lo de picar forats no es correcte, ja sigui obrint i molt menys repetin.
Això donaria per un debat ètic.
Adaptar la roca al teu nivell es evolució ????

Reflexions i Bon Any
"PACA" { 30/12/11 14:50 }
si i no cesc,Jo ho calculo per nombre de forats i sempre com a ultim recurs:algun forat arreglat no hem sembla malament,la majoria amb picats es una guarrada...
Bullarolas { 30/12/11 15:55 }
Quan obres, tens varies opcions:
1. Passar flutan amb material flotant.
2. Passar en lliure posant expansius.
3. Passar en Ae.
4. Passar en artifo fent picats.
5. Passar en artifo sense picats.

El que obre tria i el resultat es mes o menys afortunat/valorat pel personal.

Repetir i picar... No s'hauria de fer, no?

Salut i campanades!
Oriol { 30/12/11 22:18 }
jajajaja... Acabem aquest any amb pau REPICANT només les campanes... I deixem el debat per l'any vinent! :))

QUO... amb el martell a la ma... i fent perillosament abraçades.
Bullarolas { 31/12/11 15:10 }
Ei Oriol!! bon any i un munt d'escalades canyeres!
albertganxets { 3/1/12 20:29 }
Bona entrada, vaja via.
No desentona pas amb les vies modernes més dures!

Sempre hi ha qui va pel davant.
Avui també, tot i que l'estil ha evolucionat: Els més dotats inauguren línies poc equipades que finalment queden cotades en lliure, on convé aclarir si han obert en lliure o artifo.

La disquisició sobre picats pertany al món de l'artifo, i opinant crec que si piques (només acceptable obrint) cal posar xapa i ressituar el contador a zero.

bones escalades i projectes companys
Pekas { 11/1/12 16:49 }
Peaso de cop de gas.. nooooo.. ???

Recordo l'aparició de la ressenya... massa gas per mi... buurrrrrpppppp... ;-)))
Pekas { 11/1/12 16:56 }
Per cert.. que tinguis bon any..
;-))
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...