Essències montserratines XXXI: Nord dels Ecos, Esperó de l'Alba, 180 mts. ED
Aquesta delícia montserratina ataca, per començar, una placa podrida per l’incendi del 86 de forma directa fins al bosc que ens durà a la primera reunió que farem en un balcó aprofitant una sabina. A la placa només trobarem un burí, que costa de veure perquè no porta plaqueta. El segon llarg, molt curtet, começa remuntant la canal fins a un arbre cremat.
Des d’allà ja veiem els burins que amb estreps o en un lliure complicadíssim, ens deixen al centre de l’aresta.
Després d’una sèrie d’A0s, caldrà fer un cop de gas per arribar a la primera reunió. Des de la balma, ja veiem els dos següents burins. Arribar-hi no és difícil; tot i que per continuar, haurem de confiar en trobar el tercer i últim burí del llarg, amagat en una petita balma.
La resta de trams són un anar fent. Les dificultats amb prou feina arriben al cinquè grau, però caldrà afinar els sentits. La roca ens fa dubtar i els burins no els veiem fins que ens els trobem. El darrer llarg és el més descompost, raó per la qual escaladors amb poc nervi han afegit al recorregut original un espit i una burinada. Treball en va, perquè el resultat són tres peces molt juntes que li resten poca o gens exposició al plantejament original.
La ressenya original, l'he extreta del portal kpujo.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
1 garlantes:
Publica un comentari a l'entrada