Agulla i Gran Tuc de Colomers, via directa Skyflauters


Circ de Colomers, Gran Tuc de Colomers, 2.933 mts. Agulla del Gran Tuc, 2.880 mts., cara Oest, 175 mts. ED-

Roca excel·lent i fissures perfectes per aquest recorregut agraït i fàcil d’autoassegurar. El pas clau és assegurat amb un pitó i podem passar-hi fent un A0. Les plaques del Gran Tuc són un regal.

Primera ascensió: el 29 d’agost per Noemí Hernàndez i Dani Brugarolas.

Material: friends, microfriends, tascons i vagues llargues.

Base: El poble de Salardú agafant la carretera que porta cap als Banys de Tredós i des d’allà per la pista que porta al refugi de Colomers. Per remuntar la pista hi ha l’opció d’agafar un taxi amb un preu de 4€ per persona.

Aproximació: Pel camí que porta cap al refugi de Colomers fins al refugi i des d’allà agafant el camí de marques vermelles que ens porta cap al Tuc deth Pòdu. Abans d’arrinar-hi ens desviem cap al Tuc Blanc (marques grises) i remuntem com podem fins al peu de l’agulla que flanquegem cap a la cara Oest (2 hores i mitja en total).

L’escalada: Ataquem l’esperó Nord-Oest de l'Agulla del Gran Tuc per un diedre fàcil fins a un pitó visible. L’escalem fins que un desplom ens barra el pas. El superem cap a la dreta (VI- o A0, 1 pitó) i remuntem dues bavaresses molt difícils fins a trobar, a mig diedre, una lleixa a mà dreta on muntem reunió (1 pitó). No continuem pel diedre, sinó que flanquegem un metres cap a la dreta i pel fil de l’esperó escalem un diedret tancat (V-IV+) que desemboca al cim de l’agulla. Amb un ràpel de 35 metres ens situem a la bretxa entre l’agulla i el Gran Tuc. Afrontem la placa de forma directa, sense dificultats, fins a caçar un diedre en essa (IV, IV+, 1 pitó). L'abandonem de seguida que es posa dret, cap a la dreta fins a una petita repisa on muntem una reunió d'encastadors (V). Fins a la cresta ens queda un llarg curt i no gaire difícil.

Descens: Crestejant per la cara Sud fins al cim principal i des d’allà, seguint la via Normal. Atenció a no baixar massa per la cara Sud, cosa que ens portaria cap a Espot. En arribar al primer coll, podem flanquejar cap a la cara Nord i d’allà, a peu de via (evident: fites i traça). Atenció: Cal evitar baixar per la Canal Nord, ja que una esllavissada l’ha deixada en molt males condicions. Una bona opció és rapelar els 80 metres que ens separen de la bretxa, però caldrà preveure un parell de pitons i alguna vaga per fer-ho.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...