Essències XIV: La fantasia més picant: Sexe del bo a l'Agulla Fina dels Naps.
Tot i que El Periodico diu que més del 50% dels catalans viuen sense sentir cap mena d'apetència sexual, hi ha qui diu que el sexe és terapèutic, bo per la salut. La Lady Fantasia és, des d'un punt de vista radicalment personal i completament subjectiu, l'escalada d'artificial tècnic més sensual del massís. Sexe del bo absolutament recomanable, tot i que actualment, la via, la facis penjat dels ploms en un 80% dels passos. Els forats per les falques s'han anat deteriorant i col·locar les pecetes de fusta i els pitons s'ha convertit en una feinada que, quan arriba un punt que t'agafen les presses, decideixes que no et pots permetre.
Per al primer llarg, millor una variant amb roca de bona qualitat per l'aresta, fàcil, amb canto i poc equipada. Al diedre original el conglomerat continua podrit malgrat el pas de les cordades i a més, el flanqueig cap a la reunió és un quart superior d'aquells que t'obliguen a no mirar avall i a no pensar en les conseqüències d'una relliscada.
Al segón llarg et podràs marcar un punt si t'esforces a equipar-lo tot amb tascons, sense haver de clavar. Els problemes: quan recuperes el llarg i els encastadors et salten a la cara. En lliure té pinta de ser més assequible i disfrutón del que sembla.
El tercer és picantón, tremendu, suggerent. Tenint en compte les plaquetes de burí i el deteriorament d'alguns forats, potser actualment pica un pèl més del que marca la ressenya. Sigui com sigui, per flipar-hi sota el solet d'un d'aquests dies d'hivern en què el perfum del romaní i la farigol·la ho empastifa tot.
I si el tercer és un regal, el quart pot convertir-se en un infern. La ressenya orginal se'l ventilava amb un A0, 5è d'aquells que et fan anar confiat i pensar-te al cim en un tres i no res. Més aviat el contrari. La cosa faria riure si quan hi ets no resulta que pica de veritat, que te l'has d'assegurar, que un esbarzer et barra el pas i que la sortideta en lliure, cap a l'aresta, se les pela!
Un regal de'n Duran, en Ballart i en Verdaguer acabat d'embolicar un 12 de maig de 1986. Un regal tan "vuitantero" com els cinquès de l'Estrella Polar protagonistes del pròxim post.
Però el cim és una joia, un bosc penjat en mig d'aquest racó de puntes abandonades i totxos brunyits que són l'Agulla del Senglar i la Fina dels Naps de Baix.
.jpg)
5 garlantes:
...despres d`una piada meva al bar ana,en poques setmanes la van repetir un munt de cordades...lo mateix em va passar amb la "amics derl sol" a la roca roja...quin misteri!!! hi ha vies abandonades que,un cop algu les repeteix,despres es massifiquen!!!!
Salut i roca! PACA
Paca, també la vaig fer sol aquesta tardor i la trempera encara em dura ..(6 horetes... al final em feia mal tot!!
Ja va bé que es rescatin vies que de cop i volta passen de moda i s'obliden. L'Amics del sol pinta més severa i menys còmoda que la Lady, pels comentaris que n'he sentit (roca no tant bona, algun tram perdedor..
Salut i festa!
VIES LES DUES MOLT BONES PERÒ DIFERENTS...
NO imagino la LADY sense les expansions (A5?) mentre que la AMICS no en té gairebé cap...( MÉS CURRELE).
LA LAdy seria com una via "esportiva" exigent mentre que la AMICS és lliur montrebeià.
LA LADY çes compacta i d'apretar amb ploms però amb certa seguretat en expansions...mentre que la AMICS és de ñles que et deixa la espatlla feta pols de picar i picar...ia asobre té un BOMBO explossiu bastant killer i totalment que t'has de currar " avista" sense referencies i en pos de una fissura a muel.lte.
PACAAAA! Quan vaig anar a la LAdy vaig trobar un pedal de graons metàl.lics a la base...no seria teu????
UN TRUC: Si vorejes la agulla cap a la dreta igrimpes s'arriba a la part DRET de la base del fal.lus...es pot pendular des d'allà a la R1...( pe a solitaris amb lliure menys sobrat)..el LL1 original és de jugar-te la pinya. El ll2 clavada a gust i diedre tècnic a tascons o friends...sortida de A2 dels de "riure"...falcats intensos i curts R...LL3 un "viatge" de ploms i truquets, burils qe mai arriben i sortida amb sorpres des de plom doble a R ( si dueu un cargol i xapa de spit es pot incrementar la R, que "era" de burils). LL4 fliping...entre 6b/c i A1+/v+..algun esbarzer i cop de gas al cim.
AMICS DEL SOL: Per més DURA, més bowa, menys fina i més exigent...
LL1: Oju, lliure obligat que esta entre el Vº clàssic i el 6a actual....desequipat ( un o dos burils que fan pena) i a clavar i navegar...crux al final de salt a esbarzers cap a la esquerra....expo...LL2: Selva transilvanoamazònica de punxes i aríjols...un pas de III de xemeneia i feixa. LL3: Sembla fàcil però et pilles aviat...tacs i trastos fins un buril i d'allà pasos crunxi amb diedre desplomat i sortida en lliure de un plom a la dreta...dins la cova. LL4: un malson de 45 metres...infern total de pila amb tram de bloc intermig...ojo a l'inici (bauma) que hi ha la clau entre passar por i passar molta por...jo en la versió "passar por" li donaria com a mínim A3+...no m'imagino la versió (q ue de fet vam descobrir aleshores) de "passar molta por"...el bombo amb pitonatge curtet, plà..ploms i algun gantxo...fissura final fàcil i com deia en PACA...molt cansada. LL5: ingraduable..marcava A2/V+...és curt però encara no sé com es resol en realitat...vaig desplegar grans medis tècnics i irracionals per sortir a cim...no sé...
OJU a la baixada i penseu que a sota pot haver-hi penya escalant al senglar...
BONES VIES EH BOW?
Salut i falques
TRANKI
Publica un comentari a l'entrada