Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Onanisme al Freney

Onanisme al Freney

by Bullarolas

En dies com avui, el dia de Nadal, la cosa dels regals pot complicar-se moltíssim. I és que de vegades oblidem com n’és de difícil posar-se dins el cap de l’altre per saber “què collons li farà il·lusió exactament”.

Amb el tema de l’escalada entre cèia i cèia –obsessió que, de passatgera, de lleu o de fàcil tractament, en té poc– a primera vista semblaria que l’altre tema que ens ocupa avui, el dels regals, hauria de ser, també, simple.

“Però com encertar-la?”, sembla que mediti l’home de la foto davant un panorama d’excepcionals conseqüències per l’esperit. Ell no hi tindria gaires problemes. Plantant-se dins de qualsevol botiga de muntanya amb cara i ulls, de seguida li vindrien al cap uns quants capricis en els quals gastar-se la pasta. Però això seria onanisme del dur.

Perquè el valor dels regals rau en en el fet que te’ls regalen i, malgrat que tots ens debem haver autoregalat alguna cosa alguna vegada, la cosa no deixa de ser onanisme en estat pur.

Però anem al gra: en dies com avui, el dia de Nadal, la cosa dels regals pot complicar-se moltíssim. I és que: ¿com es pot endevinar que el que a un li agradaria que li regalessin passa per aquella joia de la literatura pràctica de l’alpinisme que ja fa una pila d’anys (1977) van publicar en Pause i en Winkler? ¿Que la cosa passa, concretament, per la pàgina 22 del “En paredes extremas”?

Impossible endevinar-ho, oi baby?. Pero bueno. A lo que iba: onanisme en estat pur. Això sí! Un regalàs per sommiar, no, el Pilar del Freney?

Bones festes a tots i a totes. Que passeu un bon any i que gaudiu una bona pila de tàpies amb èxit.

Un bon regal (més de 20 minuts per gaudir del viatge).

El llibre de Pierre Mazeaud sobre la tragèdia que va convertir en mítica aquesta escalada:

Històries més modernes sobre el Freney: 1, 2, 3

4 garlantes:

oriol { 25/12/09 22:47 }: Boooooops!!! Que bo Bullarolas jaja…. De totes formes em consola pensar que si això fos onanisme en activitat i estat pur… tal i com ha anat a casa nostre, hores d’ara jo ja estaría fa dies al llit ben esgotat... jajaja. Bufff... no vegis la d’autoregals que m’han caigut, je, je.

i ben cert, que tal i com tu apuntes, em consta que en el nostre ambient dels escaladors... això sería ràpid ràpid qualificat com una pandemia global!!!!

En fi, jejeje... em tranquilitza pensar que aquestes dates festives val allò de l’Indulgencia plenaria Papal urbi et orbi jajjaja...
Vinga... Bon nadal

QUO... mirant inet... per si cau “algu” d’ebai!
Anònim { 26/12/09 11:10 }: Gràcies pels reglas, gran pagina.
Can Massaguer
en Girbén { 26/12/09 20:53 }: Bullaroles, només veure la ressenya que encapçala aquesta gran entrada ja he ensumat de què anava la cosa. La meva edició de "Im extremem fels" és la italiana del 75, i me la vaig aprendre de memòria (fa molta gràcia imaginar un "camino" de VI grau; i ja no dic un "tetto").
I: "Aquesta és la narració més dramàtica de la meva vida." Així comença el capítol que el Bonatti va dedicar a la tragèdia del Freney al seu llibre essencial Le mie Montagne.
Molta joia!
Donn Demetrinco { 4/1/10 23:51 }: El llibre de Pause-Winkler -un dels de la meva capçalera- vías ara ja més que clasicas.
Vaig estar encaparrat en fer-ne tantes com podés. Al final potser una vintena ben bona. Satisfaction guaranteed a totas ellas. Els jovenets amb ansias alpines deurien fer una ullada i treure alguns projectes.
Bo tambe per gaudir de las diferencias de lexic i taranna, o no, a las descripcions quant ja has fet alguna via.

bravíssimo