Donde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.

Bona raó que tens. Jo també intento mantenir-me al marge de totes aquests foros que hi ha per internet, però t'asseguro que últimament (i vull dir en els darrers tres o quatre anys) començo a veure autèntiques barbàries amb l'us excesiu del taladro i el parabolt. Sembla com si volguesim convertir l'escalada en un "esport" hiper segur quan en realitat tots sabem que no ho és, volem transformar la roca que no ens és possible escalar a base de posar-hi parabolts. Jo sempre he pensat que l'expansió s'ha de moderar i que s'ha de frenar aquest impuls de foradar ara que fer-ho no ens suposa cap esforç. L'ús del taladro ha de ser per aconseguir colocar més bé (i vull dir estrategicament millor) les assegurances, no per colocar-ne més i entenent sempre que s'obre per baix. A mi sempre m'havien dit: -Mira, quan s'obra per baix es coloquen els espits on pots i com pots-. Coi! doncs ara que tenim taladro intentem posar-los més bé. He deixat d'obrir moltes vies (durant molts anys) per falta de taladro per que sinó havia d'expansionar massa, ara que en tinc, m'hi estic aventurant i esforçant els màxim per que així coloco els necessaris i queda molt millor.
Tot i aquesta filosofada, la gent del gatell fàcil no ho entent i, el més bonic de tot és deixar el teu nom per la posteritat, que tothom et digui que ets molt bo, que la via és molt xula (encara que sigui ramposa i herbosa peò amb molts parabolts), penjar unes fotos estupendes al blog, i finalment, no importa xafar una clàssica dels anys 50 o 60 sempre i quan sigui pel bé de la seguretat.
Amb aquesta idea, l'escalada té un gran futur i amb uns grans defensor.
Possiblement, ara diran que sóc un purista, un talibàn,un integrista i blablabla, però sé que el que pensen com jo estàn escalant vies de veritat i passan-s'ho teta posant caxarrillos i no perdent el temps (aquí com estic fent jo) intentant fer veure als qui realment ho necessiten de com s'haurien de fer les coses.
Així que, bona nit i passiu bé.

Lluís Parcerisa.

PD: eh!i de bon rotllo.

Iepa Bulles!!!

Des dels vespres a la Soleia tot això queda molt avall..allà on les persones són humanes, amb defectes i virtuts humanes...no sé...

Sempre hi haurà gent per tot, els uns torracollons, els altres més visionaris, els uns vagos i sense mires, els altres estrictes i que fan bona feina equipan allà on es pot fer respectant altres vies...

Som com la gent...de fet SOM GENT...

Hi ha una frase del BOSS al desnivel..allò de FER_SE GRAN EN L'ALPINISME ÉS UN ART...és la que té més sentit de tot plegat...!!!

Els uns haurien de entendre que la seva època ja ha passat i que les coses de vegades canvies i evolucionen, i els altres que fer-se gran i perdre facultats no implica adaptar l'esport a la seva senilitat...

Igalment crec que la ESPECIALITZACIÓ i el tancament de MENT és un aspecte que duu a tot això...si la penya s'ho passés pipa fent bloc, trepant esportiva, fent via llarga equpada o desequipada, solos i psico..i coneixessin ( cadascú en el seu nivell), les virtuts, els valors i l¡etica de cada disciplina crec que estariem més capacitats per decidir què i on...

És el problema de la humantat, la manca de coneixement i informació ens limita i ens tanca de ment respecte a les altres visions...

El perfeccionisme, la vanitat i l'"economització" de la escalada són l'arrel de aquets garbuix ( que d'altra banda també ha existit sempre)...ahir llegia com en Cassin va córrer en silenci perdamunt de una via de Tedescos, despitonant el segon per evitar que els avancéssin i així amb la jugada aconseguir una primera...guai no?

Bé bow...a veure si algun dia ens deixem caure per Agulles..i fem EL QUE PODEM, que és el que fa tothom ( en definitiva...)

Salut i força al canut...

No sé si és més talibà el que demana estalviar bateria o el que defensa l'escalada hipersegura. És cert que cada disciplina és un món i que convé passejar-se i fer de tot per entendre que la convivència és un dret del tot recomanable. Els problemes sorgeixen i alteren el personal quan una cosa trepitja a l'altra, tot i ser també complicat decidir quan una modalitat trepitja el terreny de les altres i quan no ho fa.
És difícil posar-se d'acord, però crec que el debat (obert des de fa temps, però accentuat per internet) ha ajudat a que molta gent rebés una informació que d'altra banda no rebia.

Crec, per exemple, que avui mateix som una majoria els que entenem que un reequipament no pot afegir expansions. O que és preferible que una nova via no trepitgi el traçat d'una escalada ja existent.

Per mi el gest de'n Josep Escruela modificant la via Cristina és interessant i es basa en la informació rebuda de les crítiques més o menys constructives i de tot el debat obert.

Però millor estar en algun diedre dels Piris posant "cacharritos". Ja m'agradaria. ...o dels Alps, o al ianqui, o al Troll.... somiar encara no ens ho han prohibit, no?