"The Madbolters" o l'epopeia de la Wings of Steel

L'Espanya de la transició es construïa a cop de pilota gràcies al Naranjito, quan Richard Jensen i Mark Smith, dos desconeguts a Yosemite, es presentaven a la base del Capitán amb tota la metralla per obrir-hi una nova via. La van anomenar Wings of Steel (WoS) i malgrat que pinta bé, em sembla que avui encara no l'ha repetida ningú, i si té alguna repetició ha de ser molt recent.
...
La polèmica que va generar l'obertura de la Wings és l'orígen d'un drama que s'ha allargat durant quasi trenta anys. Un drama que va convertir la via en una escalada maleïda, amb discussions, amenaces i fins i tot sabotatges amb la intervenció dels Rangers. Una polèmica que encara ara es pot seguir quasi a temps real en algún fòrum ianqui -per cert, molt semblants als que tenim per aquí en salsa i ingredients.
...
Dos ninyatos
... La penya del SAR, el servei de Search and Rescue del parc, tots o quasi tots escaladors, de seguida van mosquejar-se amb en Jensen i l'Smith. Ningú coneixia aquells dos ninyatos que, tot i ser la primera vegada que escalaven el Cap, s'atrevien amb una primera; tot plegat, sense consultar-ho amb ningú. A més, de seguida algú va dir que estaven picant bat hooks (ganxos picats) i omplint de bolts la gran placa de la cara Sud-Est de la tàpia, a l'esquerra del cor.
...
La cosa es va posar al límit des del primer dia. Jensen explica que mentre portejaven, van desmontar-los els dos primers llargs i es van cagar literalment sobre el material. Finalment van haver d'esperar més d'un mes per aconseguir la protecció dels Rangers i així poder escalar la via. I la van escalar, malgrat que, tal i com Jensen explica aquí, cordades d'escaladors locals feien una vegada i una altra la Aquarian Wall per poder-los llençar regalets empudegats mentre obrien via. ...
Un "vión" del 10
Els van anomenar els “Madbolters” i els retrets i les acusacions sense proves s’han allargat durant 26 anys, sense que ni Jensen ni Smith poguesin defensar-se més enllà de les tertúlies de cafè o cerveseta.
...
Finalment, i gràcies als debats en els fòrums de la net, els autors de la WoS han refutat tots i cadascún dels rumors que existien sobre la via. No entraré en detalls. En definitiva, els bat hooks i els bolts eren mínims, l’escalada és un "vión" del 10, i tota la merda escampada en el seu moment era fruit de la imaginació d’uns quants intolerants.
...
Sigui com sigui, a la Wings, s'hi van estar 39 dies, cosa que va suposar el rècord de permanència en paret en aquell moment. L'escalada, predominantment artificial, afronta tot un seguit de plaques compactes en la part inferior mitjançant una progressió d'A4-A5 pràcticament només a base de ganxos.
...
...
Malentesos, enveges i prejudicis
... La catàrsi que ha suposat un post absolutament innocent a Supertopo sobre una cordada que semblava estar intentant repetir la WoS, ha provocat que els protagonistes de tot aquell merder, dilapidats públicament fins i tot amb una campanya a nivell mundial, hagin acabat demostrant que no omplien de bolts tot el que tocaven i que, en canvi, són dos tios a tenir en compte (2a ascensió d'Intifada), tot i tenir plenes de diapos unes quantes caixes de sabates.
.
.. Tampoc m'entretindré en els detalls que pots anar descobrint a mesura que llegeixes el miler de respostes d'aquell post original i d'altres posts relacionats amb el tema. Una de les conclusions és que els malentesos, els prejudicis i les enveges van anar teixint una xarxa que ni Jensen ni Smith es van molestar o van poder desenredar. L'altra és que en aquest mundillo de sensacions inigualables, també és inigualable una tendència malaltissa i enganxosa al "cotilleig".
...
Sea of dreams
... És difícil imaginar-se el que deuen haver hagut de passar aquest parell, sabent, a més, que el que van escalar és, ara mateix, una de les vies “dures” del Cap.
...
Em mailejo amb en Jensen. Li sembla de puta mare “to hear that the truth about the climb is finally becoming known”. Acabes tenint la sencació que la seva trajectòria va patir un punt d'inflexió en aquelles plaques del Cap. Després d'allò va obrir més vies a Yosemite i em sembla recordar que ell i l’Smith van protagonitzar la quarta ascensió de la Sea of Dreams. Volien demostrar que escalaven com la gent de la vall. Però ni amb això n'hi va haver prou i els van acusar, malgrat escrutar-los amb el telescopi dia rere dia i saber que no era cert, d'haver afegit bolts a la via -actualment a la Sea of Dreams hi ha 200 bolts més dels que es van posar durant la primera ascensió.
...
Finalment han arribat les disculpes de part dels implicats.
...
Però, segons com, és molt més fàcil disculpar-se que criticar. O sigui que el millor serà explicar d’on surt tota aquesta història tan estranya i com, gràcies al miraculós poder de la net, hi vaig anar a parar.
...
Va ser un dia de finals de setembre. Obro el compte de correu i un col·lega m'envia un mail que diu algo així: "em sembla que això t'agradarà. A mi A6 se m'escapa fins i tot conceptualment..."
...
Un article estrany
Llegeixo l'entrevista que el periodista Jorge Jiménez fa a en Pelut sobre la repetició d'Intifada. Amb una recerca instantània em planto aquí. Haig de reconèixer que el to de l’article em pica. Massa espectacular. Si a l'escalada li sobra el cotilleig, a algunes revistes d'esclada els sobra aquesta barreja de sensacionalisme de premsa groga i màrketing que ho empastifa tot. Disposo de 12 hores de guàrdia per saber coses d'Intifada i la sorpresa no triga gaire a ser majúscula.
...
Ensopego amb un article estranyíssim sobre la segona ascensió del "hardest aid climb in the world", segons el seu primer ascensionista, el “mític” Jim Beyer. Començo a llegir i de seguida em sorprèn el tonillo faltón de l'autor. No deixa de ficar-se amb l'estil de Beyer i insisteix massa en decotar la via d’A6 a A4+. L’autor de l’article estrany és en Richard Jensen.
...
"Però no ens precipitem, bou". Qui és el tal Jensen i perquè despotrica tant descaradament d'una escalada de prestigi de la qual n'és el primer repetidor?
...
The Google power
... Tot plegat es complica quan ensopego amb la història de la Wings i amb tot el merder a Supertopo. D'entrada sembla que el tal Jensen és com un imant per les polèmiques o sigui que descarto la idea d'escriure alguna cosa. Però a base de predre la vista descobreixes que el tio és un paio honrat.
...
Començo a escriure precipitadament. Em centro en Intifada i no deixo "titere con cabeza". Un objectiu al punt de mira: el sensacionalisme de Desnivel. Omet la polèmica que rodeja Intifada. No diu que ha estat decotada ni el per què. I l'amic Jiménez diu que és periodista? Si amb una sola cerca al google n'hi ha prou perquè aparegui, almenys, el dubte.
...
I altra vegada el mateix rollo: "No et precipitis, bou!". En Pelut l'acaba de repetir i em sabrien greu els danys col·laterals d’un article contra Desnivel del qual ell n’és el protagonista. Em preocupa bastant aquest extrem. Intifada és l'hòstia. Només dues expansions a l'última reunió, dificultats tremendes (perquè encara que per uns és A6 i pels altres A4+, això no deixa de ser una dificultat d'infart sobretot si t'has de muntar les Rs sobre una roca que, en això coincideixen tots, és més aviat fangosa).
...
Evitar la polèmica
Em poso en contacte amb en Pelut a través de'n Paca. No em dóna el carmel que estava esperant. La via li ha molat molt. Ha passat molta por. Però no pensa afegir combustible a la polèmica. En Beyer la va obrir en solitari. "Imagina't aquella travessa... amb aquella reunió de merda... haver de recuperar el llarg horitzontal..." Desisteixo.
...
Li resumeixo la història de la WoS. “Hòstia, nen, sempre hi ha merder. Jo vaig repetir Intifada perquè em venia de gust i potser faig el mateix amb la Wings of Steel. Què dius, que no té cap repetició?”. Ara tinc la sensació que el que li ha donat el carmelet sóc jo.
...
De tot això ja fa vint dies. Torno a tenir l'ordinador del curro per mi solet durant 10 hores. Aquell titular de la Desnivel em va picar. Torno a fer la cerca i m'hi planto altra vegada. Em torno a picar i aquesta vegada la cosa va a més perquè ensopego amb una altra escalada de màxims de Beyer, aquesta vegada al Mont Thor, l’any 2001. Allà diu que ha fet la “hardest bigwall route on the planet”.
...
Decideixo que barrejar i saccejar les dues històries val massa la pena per deixar-ho córrer.

14 garlantes:

Brdx { 23/10/08 14:46 }
Quan algú sap currar-s'ho, cullons com es nota! (diga-li ascensions, díga-li reportage)

Hauras d'acabar montant el nou ALPINIST?

Respecte al que dius, un unic apunt. Vaig apunt d'anar a l'Asgard i/o al Thor pel 84, crec. Encara no el coneixien ni les foques!
PGB { 23/10/08 15:38 }
Tela Dani, encara m'he de llegir tota la historia de la WoS però el teu artícle-història-revelació m'ha molat mil.

Munta l'Alpinist.cat i dona'm feina! :)
K. { 23/10/08 15:39 }
Quin bon article, moltes felicitats.

Material d'aquest es el que cal trobar més sovint als blocs :)
Ferran Guerrero { 23/10/08 16:34 }
Felicitats, m'ha agradat molt, no se perque pero tota la historia la sento com de molt a prop.

Sembla ser que en el mon de l'escalada i la revista pseudo-escaladora si no hi ha provocació i marujonismo no hi ha ventes, hem puc imaginar el que es dia rere dia un maxaque a traves de forums i demes despotricant i llançant mentides.

Aixo si que son uns bous, repeteixo, m'ha agradat molt llegir aquest article tamben documentat.

Esperem noves aventures dela vertical.
Txomo { 23/10/08 17:06 }
Interesante, me he pasado un rato largo navegando por los foros...

Por lo que he podido leer parece que en el asunto se mezcló una buena dosis de testosterona local y una parte de argumentos posiblemente válidos que seguro también se han diluido en el tiempo. Santos los hay sólo en los cuadros y en los altares.

Por lo que cuentan una de las cosas que sentaron mal fue el tener un campamento volador 39 días en pared: 39 días yendo a escalar y ver un circo montado. Comiendo, bebiendo, meando y cagando 39 días en la pared...

Vamos, que los motivos que tuvieran, más la mala leche de que llegaran unos niñatos a su casa y les vacilaran... darían lugar a todos los rumores y las descalificaciones que recibieron los chavales.

y claro, ya lo dice la canción: "Dale tiempo al Rumor".
Piter { 23/10/08 20:12 }
Felicitats per l'article, senzillament bonissim!! m'ha fet passar una bona i entretinguda estona.
Anònim { 23/10/08 20:24 }
vinga vinga, que esperem la segon part de l'article !
ganxets
Mohawk { 23/10/08 20:33 }
Jo, jo, jo... dèu n'hi do la recotada i el slung horns per fer el bypass, d'aquí a la Noria!

Com diu l'Albert, esperem ansiosos una altra guàrdia, ja, ja, ja...

A tibar-li!!
Bullarolas { 24/10/08 00:36 }
Moltes gràcies a tots. Els vostres comentaris són la millor recompensa. De veritat.
Encara que, de vegades, una bona història sigui fruit de la més absoluta casualitat.

Per cert, el nou Alpinist el tenim una mica muntat aquí, entre tots... els de les revites comencen a estar acollonits!!! i és que la XARXA-XESCA dóna i donarà molt de sí.
Piju { 24/10/08 08:42 }
per això si que va la pena internet...molt bo, excelent article!
Ferran Guerrero { 24/10/08 09:33 }
Fa temps que ho vaig romiant, entre tots els que anem fent els blogs, sigui del que sigui, surt mes i millor informació que de qualsevol revista.

Ja esta be que passin una mica de crisis que a 5€ l'Escalar, i l'ultim numero no hi ha per on agafar-ho, i l'Alpinist desapareix, mica en mica podem anar donant forma a una revista blog a blog.

Vinga que ja tenim aqui el cap de setmana i el mon s'acaba, bon finde a tothom
TRanki { 24/10/08 13:52 }
Vaja...que aqui tampoc estem tant malament norl???

Joer es que realment fot fastic de vegades tot plegat.

Boww, bon article de investigació a lo YAYA de l'HIMALAYA !!!

TAn locos estos wallrats...
Donn Demetrinco { 28/10/08 12:34 }
Molt bo. Aixo fa cultura.
Xavi { 16/2/13 14:01 }
39 dies sense dutxar-se... em pregunto si a l'arribar a l'hotel es van banyar amb aigua calenta o amb sosa càustica!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...