La Xesca se'n va de gresca

***(versión en castellano, un poquito más abajo;)
La Xesca se'n va de gresca
Diuen que Internet no ha fet el salt, fins al naixement de la web 2.0. La cosa no ha començat a rodar, fins que l’hem començat a construir entre tots. Les empreses “.com” ja no han de perdre un ull de la cara per omplir de continguts un espai, el virtual, que és infinit. Ara només cal facilitar als usuaris les plataformes adequades, i deixar que la bola rodi i rodi i vagi creixent. La 2.0 la fem entre tots i potser és això el que enganxa i li dóna sentit.

No sé si la Xesca hagués estat possible sense Internet. La Xarxa d’escaladors i escaladores catalans i catalanes ha fet el salt al buit i si jutgem les més de 1.000 persones que s’hi han registrat en amb prou feines una setmana, quan arribi al fons del barranc, la Xesca tindrà un bon coixí per parar el cop. El primer cop, el de saltar de la teoria i de les reunions, a la realitat per començar a caminar.

No és fàcil, però gràcies a uns quants i a les ganes de fer front a l’onada de regulacions dels últims temps, ara tots tenim l’oportunitat d’apuntar-nos a la Xesca. Vist l’èxit dels primers dies, la Xarxa ha arrencat amb prou força. Podem ser optimistes. El futur és nostre, de tots els que ens hi hem apuntat i de tots els que s’hi apuntaran.

L’objectiu és senzill. Fer sentir la nostra veu com a col·lectiu en un moment en què a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya no dóna l’abast. Moltes coses han canviat els últims anys a la muntanya. És tanta l’afluència de gent, en totes les seves variants, des dels boletaires de sofà i crispetes o els barranquistes en fila índia, fins als escaladors de curset expréss, que els problemes per les administracions públiques s’han multiplicat: regulacions a cop de decret, rescats amb costos desesperats, pulsadors d’emergència desperdigats, i d’altres històries que encara s’han de plantejar.

La Xesca es crea per ajudar. Sigui a través de la FEEC o directament en les negociacions. L’objectiu és fer sentir la nostra veu i poder posar sobre la taula un número, que no és poca cosa. Perquè aquesta xifra és un símbol que significa alguna cosa. Té la voluntat de representar-nos a tots, units, vinguem d’on vinguem i sigui quin sigui el nostre joc vertical preferit.

Però fer el salt al buit també implica reptes importants. Com s’articularà la Xesca? Com l’organitzarem? Les decisions es prendran per consens? Com ho farem?

El part ha anat molt bé. Un bon salt i un bon coixí. Però ara ve la tasca més àrdua. Cal treballar la Xesca. Fer-la forta per garantir-ne un funcionament just i per evitar, sobretot, que es trenqui en el primer debat. Aquí, Internet pot ajudar. Potser podem donar un toc d’atenció, encara que petit, a tota aquesta colla de demòcrates d’estampeta i cotxe oficial. Ensenyar-los que les coses es poden decidir per consens, amb la participació de tots i totes. Tots i totes les que s’hi vulguin implicar, és clar!

L’e-mail, el nom i el lloc on vius. Només això. La Xesca se’n va de gresca, ja t’hi has apuntat?

La Xesca se va de "gresca"
Dicen que Internet no ha pegado el salto hasta el nacimiento de la web 2.0. La cosa no ha comenzado a rodar hasta que la hemos empezado a contruir entre todos. A las empresas “.com” ya no les va a costar un ojo de la cara el tener que llenar de contenidos un espacio, el virtual, que es infinito. Facilitar a los usuarios las plataformas adecuadas y dejar que la bola ruede y ruede y vaya engordando. Sólo eso. La 2.0, la hacemos entre todos y quizá sea eso lo que engancha y le da sentido.

No sé si sin Internet la Xesca hubiera sido posible. La red de escaladores y escaladoras catalanes ha pegado el salto al vacío y si juzgamos las más de 1.000 personas que ya se han registrado en apenas una semana, cuando llegue al fondo del barranco, la Xesca tendrà un buen colchón para parar el golpe. El primer golpe, cuando salte de la teoría y las reuniones a la realidad, para empezar a caminar.

No es fácil, pero gracias a unos cuantos y a las ganas de combatir la ola de regulaciones de los últimos tiempos, ahora tenemos la oportunidad de registrar-nos en la Xesca. Constatado el éxito de los primeros días, la Xarxa arranca con fuerza. Podemos ser optimistas. El futuro es nuestro, de todos los que nos hemos apuntado y de todos los que se apuntarán.

El objetivo es simple. Hacer oir nuestra voz como colectivo en un momento en el que la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya no da abasto. Porqué muchas cosas han cambiado en la montaña. Es tanta la afluencia de gente, en todas sus variantes -desde recolectores de setas de sofá y palomitas o barranquistas haciendo cola, hasta escaladores de cursillo expréss-, que los problemas para las administraciones públicas se multiplican: regulaciones por decreto, rescates con costes desesperados, pulsadores de emergencia desperdigados, y otras historias que en el futuro se van a plantear.

La Xesca se crea para ayudar. Sea a través de la FEEC o directamente en las negociaciones. El objetivo es hacer oir nuestra voz y poder poner encima de la mesa un número, que no es poca cosa. Tiene la voluntad de representarnos a todos, unidos, sea de dónde sea que vengamos y sea cual sea nuestro pasatiempo vertical preferido.

Pero pegar el salto al vacío también implica retos importantes. ¿Cómo se articulará la Xesca? ¿Cómo la organizaremos? ¿Las decisiones se tomarán por consenso? ¿Cómo lo haremos?

El parto ha ido bién. Un buen salto y un buen colchón. Pero ahora queda el trabajo más arduo. Hay que currar-se la Xesca. Reforzarla para garantizar que funcionará de forma justa para evitar, sobretodo, que se rompa en el primer debate. Aquí Internet puede ayudar. Quizá podamos dar un toque de atención, aunque sea pequeño, a toda esa panda de demócratas de estampilla y coche oficial. Enseñarles que las cosas se pueden decidir por consenso, con la participación de todos y todas. Todos y todas las que quieran implicarse, claro!

El e-mail, el nombre y el lugar de residencia. Sólo eso. La Xesca se va de "gresca", ¿ya te has apuntado?

...

5 garlantes:

TRoglodita { 29/10/08 14:14 }
Iepa Bullarolas,

M'admira la teva claredat bow...t'hauries d'haver fet friki des dels inicis !!!

es broma company, ja van DOS entrades de les de treure's el barret...ens estàs acostumant massa bé i a sobre la resta quedem com troglodites o sentimentaloides pseudopoètics epicoridículs...

Cagun dena, als periodistes us haurien de deixar lluitar només amb una mà lligada a l'esquena i mig hemisferi lobotomitzat...sinó no s'hi val!

No ho podries haver expressat millor...ENDAVANT AMB LA XESCA...
Fernando { 29/10/08 16:12 }
Bullarolas for Vicepresident¡¡¡¡
lo company del Mus { 29/10/08 20:40 }
Jo crec que cuan comencin a sortir la tasca previstes, sortiran al ruedo aquells que verdaderament voldran portar endavant tan noble faena, y tu en portes numeros
avant
Anònim { 30/10/08 10:04 }
Molt ben dit i amb poques paraules.
T'esperem a la propera R.
Muy bien dicho y con pocas palabras.
Te esperamos en la próxima R.

Donn Desehabla
Bullarolas { 1/11/08 17:17 }
Jooder bows..

Fernando, Al blog he copat tots els càrrecs, des de 1er secretari del partit, fins a president honorífic 4dewebs... d'aquí a la realitat... tindrem flotilla de cotxes oficials o què??

.. amb xófer, eh!)

TRoglo.. el friqui, com quasi tot -que no vol dir tot- millora amb els anys ¿no? ...i això de "troglodites o sentimentaloides pseudopoètics epicoridículs"... hòstia! si són precisament els meus símptomes, doctor!!

Donn, encantat d'anar-me'n de gresca , digo de xesca.. a la R i a on faci falta!

zanks-yu's mil
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...