Sobre cabres i kabrons, buitres i voltors
El que va començar com un joc, com un experiment d'estar per casa, és a punt de convertir-se en una plaga bíblica que els que escalem a Montserrat ja fa temps que temem. No passa el mateix a la direcció general del Medi Natural. Allà, encara no se n'han adonat que a Montserrat les cabres salvatges han proliferat d'una forma primorosa que posa en perill la vida d'escaladors i de caminaires. Els accidents per causa de la caiguda de pedres, sobretot als peus de via de les zones esportives del sud del massís també s'han incrementat i almenys hi ha una víctima mortal, que quedarà en el record per sempre, a causa d'una desafortunada i absurda caiguda de pedres.
Òbviament, amb el voltor comú no passa el mateix. Els voltors, que se sàpiga i només de moment, perquè qualsevol dia n'hi haurà tants que es posaran d'acord per atacar-nos, no llencen pedres. Els voltors volen i no s'assemblen en res a les cabres, tot i que també han proliferat de forma exponencial les últimes dues dècades i fins i tot han extès els seus dominis més enllà del Pre-Pirineu, fins als cims de tres-mil metres.
Les cabres no mengen carn potser perquè no estan prou cabrejades; però els voltors sí, i l'any passat es van difondre els primers atacs de voltors a ramats d'ovelles per falta de manduca a pesar que Medi Natural facilita periòdicament restes d'animals sacrificats en escorxadors per alimentar aquesta extensa població de carronyaires, ara també, rapinyaires.
Com que l'element artificial en tots aquests processos pseudocientífics és considerable, els ecosistemes modificats perden l'equilibri. Falta menjar, no hi ha depredadors naturals i proliferen que és massa. I en aquest punt, i posant-nos altre cop un pèl bíblics, ens trobem davant la ditxosa plaga. A Medi Natural la celebren amb cava i un parell de cervesetes mentre que els il·lustres senyors diputats del Parlament de Catalunya papen mosques en alguna comissió parlamentària.
I la maquinària engreixada amb diner públic -d'aquell que quan te'l gastes, te'l gastes amb gust, perquè no és teu, perquè no és de ningú- funciona a bon ritme. Roda i roda i engreixada s'engreixa. I arriba el dia en què un il·luminat encarrega un estudi d'estar per casa sobre les amenaces que pesen sobre el voltor comú. I arriba el dia en què l'estudi, fonamentalista, integrista en defensa dels sagrats valors del naturalisme ultra, conclou que els escaladors són una molèstia creixent i suprimible a cop de decret. I lluny de quedar-se curt i cultivar la virtud de la modèstia, proposa prohibir l'escalada a quasi tota la serra del Montsec. Pim, pam, pum!
Aquell dia, el dia que l'informe es filtra perquè cal començar-se a moure, els escaladors d'aquí i d'allà s'esparveren. Quan durarà però la petita revolta internàutica que ens hem muntat els últims dies? Quedarà tot en mans de la Federació?
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
4 garlantes:
La setmana passada les cabres ens van passar pel damunt (i bombardejar) mentre fèiem el tercer llarg de la Chachi Piruli... esperem que provoquin un accident al Monestir i potser se n'adonin les inútils autoritats que tenim de què la cosa s'està fent perillosa
Pere F
Penso però, que tot això que estem parlant quedarà en paper mullat.Tinc molt poca fe amb el col.lectiu d'éssers que es mouen per la vertical.
Molt bona entrada,una abraçada.
Pere: no sé qui va dir que els del patronat estaven al cas del tema cabres, però oficialment aquí ningú no reconeix res. Tard o d'hora en pasarà una de grosa i aleshores tots amb les mans al cap...
Potser un dia fan una megabatuda de caçadors, com amb els senglars a Collserola, però amb les cabres al punt de mira.
Gràcies pel cumplido Frankie. Encantat que hagis disfrutat llegint.
No et falta raó, Josep, la cosa no pinta bé. El col·lectiu pasa una mica de tot, però una regulació tan bèstia potser ens acaba movent.
Jo, i digueu-me ingenu si vleu, penso que la FEEC hi pot fer molt. A MOntserrat podria haver estat pitjor... no?
Publica un comentari a l'entrada