De burinades n'hi ha de moltes menes. O no. La veritat és que qualsevol línia que tiri d'expansió per vèncer l'impossible, com deia aquell, és fer-li trampes a la vertical, passar sense gaire mèrit per on potser d'altres tirarien, un dia o altre, amb un estil millor i més depurat. De tota manera amb l'artifo passa exactament el mateix, si restes coneixements tècnics de bricolatge vertical, experiència i, és clar, por i temeritat en quantitats considerables. De manera que, sobre les burinades, sempre fàcils, deixem-ho en que n'hi ha de dues menes: les antigues, quan tirar de burí per passar per tot arreu era una novetat i suposava una novetat per al col·lectiu i les modernes o contemporànies, veritables mostres de la mediocritat aperturista dels protagonistes de la primera ascensió. El tamany de les xapes ho diu tot, com més grosses, menys mèrit i menys interès. Però posats a proposar, dues relíquies semirestaurades per al gaudi ...
