Surfejant el conglomerat de l'Aeri, via Wave Riders, 285 mts. ED, A4
Suposo que hauria de considerar com una mena de fita personal aquesta primera a la tàpia reina de Montserrat. Ho ha estat en certa manera, tot i que la feina, duta a terme de manera sistemàtica, no ha resultat tan complicada com podria semblar. És la suma de llargs instants en precari el que l'ha convertida en un repte, però sobretot fer front als moments difícils, a casa, quan el cos et diu que no vol tornar a pujar per la Canal de l'Aeri, ni tornar a jumarejar els més de 200 metres de cordes fixes que vaig anar acumulant a la paret. Seran els primers repetidors els que s'enduguin bona part del mèrit, a més d'un regalet que els he deixat a la darrera reunió de la via. Roca prou bona, forats fantàstics a les plaques màgiques del primer terç de la paret, aquell sostre genial tantes vegades desitjat, un diedre clàssic i un esperó final llarg, genial, per acabar assolint el punt on la roca s'acaba per la petita proa d'un vaixell de conglomerat que mi...