Sobre demandes, jutges, dominguerus i llepes encorbatats
Una foto en el blog del Paca trobada a la Desnivel em fa pensar una mica més de l'habitual i a través d'un comentari al seu blog, les paraules, que de vegades se'm resisteixen, brollen sense dificultats com l'aigua cristal·lina al final del procés de depuració a Sant Feliu de Llobregat. I d'aquí a l'aixeta... Hi ha una tendència que es va imposant a poc a poc. Aviat no caldrà portar ni tan sols les cintes per fer segons què. Proliferen les vies amb les cintes posades, com als rocos i plafons (que, per cert, últimament proliferen com bolets). Fins i tot comencen a brillar les vies amb cadenes en comptes de cintes, sobretot en vies esportives mega-desplomades. La cosa és que, segons diuen, és molt més còmode anar a tibar sense haver de preocupar-se per portar les cintes, posar-les, assajar, retirar-les fent maniobres cafres o haver-ne d'abandonar alguna perquè no saps com fer-t-ho per arribar fins allà baix i sortir victoriós de l'epopeia. Això sí, amb...