tag:blogger.com,1999:blog-7290200268392998412012-01-26T14:11:08.526+01:00Never Stop Dancing to the Electro BoogieDonde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.comBlogger1721100tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-28758205706064951082012-01-20T12:11:00.000+01:002012-01-20T12:11:18.456+01:00De la vida de les roques<!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if gte mso 9]> 0 false 18 pt 18 pt 0 0 false false false <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!--[if gte mso 10]>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-50123309457840661282011-12-28T19:15:00.001+01:002011-12-28T19:17:51.301+01:00Pensant-ho fredament, és un cop de gas, oi Pop?
"T'ho mires i... Uff!Però pensant-ho fredament és un cop de gas. Oi, Pop?"
No sé si algú se'n recordarà, d'aquesta frase. La podies llegir al peu de la ressenya de la "Cop de Gas" publicada a l'Extrem número 42. Un dibuix increïble, uns graus tan estratosfèrics com atractius i un nom, el de la via, que prometia sensacions inigualables: trinomi més que suficient perquè tot plegat es convertís en Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-41462741000005042412011-12-23T11:49:00.000+01:002011-12-23T11:49:43.915+01:00Festa grossa<!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if gte mso 9]> 0 false 18 pt 18 pt 0 0 false false false <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!--[if gte mso 10]>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-32112386729347739442011-12-17T20:33:00.002+01:002011-12-17T20:43:08.687+01:00Montserrat news X.0
Prolifera el sentit comúDesprés que en Cesc grimpi per la precisosa Aresta Ribes del Puntal de l'Aubarda, m'hi passo només per treure'n aquesta foto. El reequipament substitueix peça per peça i tot i que no elimina els burins afegits amb els anys, deixa la via restaurada amb aquesta meravella de xapetes, molt semblants a les dels antics burins i amb una resistència propera als 2.000 quilos -totBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-21452351541632910992011-11-24T13:22:00.003+01:002011-11-24T13:27:20.219+01:00Les flagel·lacions de fra Amadeu, ED, A2, 175 mts.
Diu que Déu, emprenyat pel comportament d'un grupet de frares, un novici, un escolanet i un bisbe, va decidir castigar-los convertint-los en moles de roca al costat heretge de la muntanya de Montserrat, lluny del Monestir, a l'altra banda del Coll de Porc. Hauríem de suposar que aquell grupet de viciosos van anar a petar directament al seu infern particular -on encara avui deuen muntar-se unes Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13259603210563424762011-11-14T13:22:00.005+01:002011-11-14T17:36:49.037+01:00Generació X
Tots evolucionem amb el pas dels anys. Un dia penses una cosa i l'altra, és probable que hagis canviat d'idea. N'hi ha alguns, però, que la cosa els afecta, des del meu punt de vista personal, subjectiu i transferible, un pèl massa.
Eren joves, estaven forts o molt forts i escalaven metres i metres sense que els burins que anaven posant, escassos, tot s'ha de dir, els preocupessin gaire. De les Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com48tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-52499050608174514482011-11-10T15:36:00.001+01:002011-11-10T23:31:13.289+01:00Pots tornar-te boig buscant el burí o tirar milles: Trilogy als Plecs del Llibre
Un post de'n Cesc em fa córrer muntanya amunt a buscar aquestes escales rodones per les que grimpa la Trilogy o Aresta Integral dels Plecs: novament, un esperó increïble de traçat valent i amb les expansions tan justes que més valdrà no mirar avall mentre li tibes un metre rere l'altre amb poca cosa més que la corda ballant a l'aire sota els teus peus.
I és que Montserrat té això. Encara ara, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-31099058580036930632011-10-24T21:59:00.004+02:002011-10-24T22:03:13.052+02:00Onanismo vertical o de cómo tenerselas con uno mismo en eso de escalar en solitario
Un post en caranorte vuelve a pegar en el tablón de anuncios de éste, nuestro micromundillo colectivo, preguntas sobre el apasionante mundo del onanismo vertical. Es decir, sobre eso de pasearse solo por las tapias, sin más compañía ni compañero que uno mismo. Addicción que se pega más que cualquier otra cosa, dependiendo siempre, claro está, de nuestra tendecia a la obsesión compulsiva y de Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-70211680563678589852011-10-20T13:41:00.002+02:002011-10-21T12:56:42.834+02:00Grimpacòdols: Quin perfecte mar de pedra per perdre's-hi a la deriva!
A la Nord de Montserrat, deixada de la mà del déu de les modes, queden pocs murs on encaixar una via sense que l’experiment requereixi un estudi previ. S’obriran, encara, un munt de línies més; i fer com en Rodés i en Labranya a finals del setanta i dir que ja no queden ni fissures ni murs on escalar una primera, seria una temeritat en la qual no cauré ara.
Però és curiós que, des que amb en Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-6387518251302306082011-10-20T13:36:00.002+02:002011-10-21T12:57:21.499+02:00Essències Montserratines XXXII:, ED-, A4, 240 mts. El Bisbe, Frares Encantats
Aquest bigwall amb les expansions justetes arrenca, de fet, a partir del tercer llarg. Aprofita el primer tram de la Carrizosa-Coll i una trentena de metres oberts entre finals del setanta i principis dels vuitanta amb burins en força bon estat.
Les reunions, excepte la cinquena que cal reforçar amb un parell de pitons falcats, les hem deixades completament equipades amb parabolts del vuit i Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-52761536800369956482011-10-17T12:46:00.001+02:002011-10-17T12:50:41.096+02:00Pot de registre
Aprofitant una visita a les Agulles pengem el pot de registre a la Directa del Maluta a la Bandereta. Pel que sé, encara no té segona, tot i un intent recent de l’amic Xavi i un company que s’acaben despenjant del segon llarg, per mi, el més difícil de la via, ja que tot i els espits, és probable que us regali alguna caigudeta.
Dins del pot, amb el permís de la família, que en aquestes coses té Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-60222744005342800142011-10-07T18:25:00.002+02:002011-10-14T13:40:57.687+02:00El sistema se resiente
El sistema està que trina. La societat s’enfonsa, creix l’atur, s'esmicola l'estat del benestar, les administracions ens apreten cada vegada més; però no a tots. Als bancs ni tocar-los, no fos cas que deixessin de guanyar el que la resta perdem. I l’escalada? L’escalada també pateix una crisi sense precedents. Es troba en un punt d’inflexió de futur tan incert com indecent. Si és que a això, seBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-70079440245266311012011-09-16T15:50:00.000+02:002011-09-16T15:50:50.873+02:00Hemocromatosis montserratina<!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if gte mso 9]> 0 false 18 pt 18 pt 0 0 false false false <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--> <!--[if gte mso 10]>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-69815199381737401572011-09-15T12:18:00.003+02:002011-09-15T12:22:52.597+02:00La millor aresta de la Nord
Si a la Sud de Montserrat hi ha una aresta que destaca per sobre de la resta, l’Aresta Arcarons al Plec Superior, a la Nord, el premi se l’emporta l’Esperó de l’Alba, als Ecos.
Navegar per aquesta rampa esquitxada amb poquíssims burins, però amb dificultats accessibles, és un plaer difícil de descriure. El record que et deixa penso que és d’aquells que queden com a inesborrables. Els burins, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-88512842425595094212011-09-15T12:04:00.003+02:002011-09-16T10:04:49.211+02:00Essències montserratines XXXI: Nord dels Ecos, Esperó de l'Alba, 180 mts. ED
Aquesta delícia montserratina ataca, per començar, una placa podrida per l’incendi del 86 de forma directa fins al bosc que ens durà a la primera reunió que farem en un balcó aprofitant una sabina. A la placa només trobarem un burí, que costa de veure perquè no porta plaqueta. El segon llarg, molt curtet, começa remuntant la canal fins a un arbre cremat.
Des d’allà ja veiem els burins que amb Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-18442769628433909492011-09-14T13:22:00.003+02:002011-09-14T13:37:25.100+02:00Bonatti ens deixa
Walter Bonatti ha mort avui a Roma als 81 anys. Aquest pioner, outsider, escalador increïble que va revolucionar en silenci l’alpinisme mundial, se’n va dos dies després que el pilar més conegut, el del Dru, patís tres despreniments massius durant aquest diumenge.
Pels que només el coneguin pel nom i les fites, és imprescindible el seu llibre Muntanyes d’una vida –Proa, 2000. Tot i que potser Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-37329857346296314992011-09-08T19:00:00.001+02:002011-09-14T13:36:09.763+02:00Tres reis, no. Tres mòmies
El Triomf de la voluntat és un documental de la Leni Riefenstahl que posa els pèls de punta. Colze a colze amb el nazisme, a la senyoreta Riefenstalh se la reconeix, no obstant, com una de les pioneres que va revolucionar el llenguatge audiovisual a principis del segle XX. La llàstima és que fos a remolc de Hitler i dels seus deliris, tot i que el simbolisme del nazi, ideologia que ella Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-71725095450231785932011-08-12T14:46:00.000+02:002011-08-12T14:46:10.226+02:00L’altre cronista crònic <!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if gte mso 9]> 0 false 18 pt 18 pt 0 0 false false false <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]-->
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-38115234707349372982011-07-13T12:43:00.001+02:002011-07-13T12:45:22.196+02:00Petzl está k kruje
En la supermarca pionera e invencible están k krujen. Retirada de un par de productos en tan sólo un mes. Las dichosas disipadoras para ferratas y el que tenía que ser el producto estrella del año, el Gri-gri 2, cuestionado recientemente por enganchar la cuerda de manera, como mínimo, sorprendente y con el que parece ser, algún otro defectillo.
Algo debe de pasar en la supermarca, ya sea en el Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-81024703186071586872011-06-30T18:39:00.001+02:002011-06-30T18:40:08.337+02:00Retalla’m això, si et sembla!
Els de la Lliga Regionalista postmoderna, sàviament dividits en dos grupets –dos caps, però una sola Hidra–, continuaran retallant drets socials que semblaven immutables mentre puguin. Això sí, “en positiu”, “fent els sacrificis que calgui fer” i pactant –són carn i ungla rere les cortines de Palau– amb aquella dreta espanyola tan rància i tan desacomplexada; immutable, també, des dels temps deBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-54142749462544793302011-06-30T18:38:00.000+02:002011-06-30T18:38:29.029+02:00Tuc de Bassibé, Canal Retallada, III, 4+, M5, 420 mts.
Canal més aviat fàcil que ens duu de forma bastant elegant al cim del Tuc de Bassibé, de 2.640 metres. La única dificultat de la via, la trobarem en un ressalt d'uns 40 metres, vertical i que amb bones condicions forma una cascada ageguda. Caldran friends, tascons, algun pitó optatiu i un cargol de gel per si de cas.Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-77065738396886346862011-06-15T21:47:00.000+02:002011-06-15T21:47:32.019+02:00Grandes ideas para la caja tonta
Estos días tenemos la suerte de tener en el campo base del Everest a Darío Rodríguez. No es coña, ni este un post para criticar el trabajo de los demás que mérito, sin duda, la cosa tiene. El responsable de Desnivel nos da una visión bastante objetiva del asunto narrando historias que de otro modo nunca sabríamos que han sucedido.
Sus crónicas llegan una detrás de otra (al fin han descubierto Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-83833661590943869202011-06-14T22:28:00.000+02:002011-06-14T22:28:37.735+02:00Ensayo para teatrillo
Título: No todo está perdido, o síPersonajes:Juan: pringao, unos treinta años, manos callosas, mirada cansada.Un jefe: tipo guaperas, con cara de salud y felicidad mental.Todos: grupo de cinco o seis (chicos y chicas). Adormecidamente felices.
Guión:
(Juan, J) – Hola, me llamo Juan y soy un adicto.(Todos, T) –Hola Juan.J –Me llamo Juan. Sí. Hola.(Silencio)(Un jefe, U) –Venga, Juan, que no todoBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-33171455265605078342011-06-10T12:45:00.002+02:002011-06-10T12:47:45.517+02:00Directa del Maluta o de la passió del "corb" per l'habitació verda
Aquesta directa a la Bandereta vol ser un homenatge al Guillem Malet, el Maluta, company d’aventures, d’escalades imaginades, d’anècdotes al voltant d’una taula i d’amics que ara el trobem a faltar.
A ell com a tants d’altres, Montserrat també li havia robat el cor. Però per què escalava en Maluta? Transcric part d’un post publicat per ell mateix al seu blog, ara fa uns anys perquè crec que Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-85352319794364262011-06-10T12:35:00.002+02:002011-06-10T13:21:50.577+02:00La Bandereta, via Directa del Maluta, ED-, A3, 135 mts.
La via Directa del Maluta escala la Bandereta (Ven-Suri-Ven) aprofitant les dues primeres reunions de la Cerdà-Riera, traçant una línia pel centre de l’agulla i anant a buscar, a la part superior, l’esperó que queda a l’esquerra de la fissura que conforma l’últim llarg de la via dels Químics. Bricolatge vertical, ambient i una escalada en lliure que ens deixa al cim amb el regust d’haver Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-59778912215482755482011-05-26T13:38:00.000+02:002011-05-26T13:38:48.217+02:00Víctimes del Màrketing
Agulla Gran del Pas del Príncep, Montserrat, via Paca-Bullarolas, ED, A3+, 105 mts.
Víctimes del màrketing, aquesta és l’altra manera de dir-li a la Paca-Bullarancas. Una via de love-aid-climbing que vam obrir fa poquet a la cara Nord-Est de l’Agulla Gran del Pas del Príncep. Un pany de paret de roca al·lucinant, d’aquella que empapa el sol naixent i que a recer del mestral durant mil·lenis s’Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-787611483557328132011-05-25T10:59:00.000+02:002011-05-25T10:59:22.726+02:00Que cada Sísifo aguante su pedrusco
El otro día andaba plafoneando en la Panxa, un tiempo depués de no dejarme caer por la Zona Hermètica de Sabadell, por aquello de que con el sol en las tapias hasta las 21:00, uno aprovecha para salir a escalar de verdad, y viví una escena que quizá la mayoría de los que estamos metidos en este fregao, repetimos absurda y constantemente. Basta un mes de vía larga, alejados de la resina de Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-81473011757030226422011-05-19T14:41:00.000+02:002011-05-19T14:41:45.429+02:00Indigneu-vos
L'altre dia el president del Banc Central Europeu, un tio que òbviament és més aviat conservador, avisava als bancs que "les democràcies europees no toleraran un altre rescat del sistema financer". Que ho digui ell és significatiu. La gent en comença ha estar farta i els que es pensaven que aguantaríem les retallades dels serveis socials bàsics, la baixada de sous, l'apujada dels preus, l'atur, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-43212951933732957082011-05-11T09:44:00.002+02:002011-05-11T12:15:05.175+02:00Amics
Hi ha dies que et cal un cop de gas per arrencar i creure't que podràs amb tot plegat. Ara cal ajudar els amics, ser al seu costat. Ens trobarem junts pels camins de Montserrat, més tranquils, sense el pes, de vegades tan feixuc, de l'existència. Aleshores ens farem un somriure i després un tip de riure, tots els que haguem agafat una drecera, i ens faran falta molt poques paraules i ni una solaBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-11279780828137095392011-05-10T17:47:00.001+02:002011-05-10T17:47:03.113+02:00Essències montserratines XXVII: Interminable cop de gas al Serrat del Moro
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13911417918297811122011-04-29T18:34:00.002+02:002011-04-29T18:42:19.647+02:00Mamá. Por fin voy a ser famoso!
Andaba yo caliente y reíase la gente. Menda no sabía el qué y hubiera empezado a ponerse de los nervios si no fuera por el amigo Paca. Entonces vi la luz y una ilusión desbocada se apoderó de mi espíritu y de la puntita de mi escroto.Por fin voy a ser famoso. Llamé a mamá y le conté la gran noticia. “Es que soy muy bueno amatxo” –le grite por teléfono. La pobre señora no daba crédito. “¿Y cuandoBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-81169199764296352442011-04-14T13:22:00.001+02:002011-04-14T13:23:19.386+02:00A la brasa i a foc lent, o l’autoestima dels falcons
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-44586914883462177732011-03-29T18:59:00.001+02:002011-03-29T18:59:16.352+02:00Goulotte del Turfing, Tuc de Bassibé, 2.644
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-67238662662999899452011-03-29T17:19:00.005+02:002011-03-29T19:44:41.074+02:00Let’s turf, baby!
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-17938701922266542702011-03-23T17:11:00.005+01:002011-03-23T17:26:11.726+01:00Campi qui pugui o la incertesa del pas del temps
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-65259981328041799172011-03-23T17:04:00.000+01:002011-03-23T17:04:20.730+01:00Magic Line a la Gorra Frígia, 130 mts. MD+, i Mingo-Arenas a la Magdalena Superior, 130 mts. MD+
Vies amb sabor. La Magic line es troba completament equipada, mentre que per la Mingo-Arenas calen els encastadors (tascons i friends al gust de cadascú).Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-7239929012086146222011-03-23T17:00:00.000+01:002011-03-23T17:00:48.466+01:00Del Petit Gerard a la Magdalena Inferior, 90 mts. ED
Escalada preciosa amb passos molt fins al primer llarg i més atlètics al segon on un doble burí amb essència protegeix l'entrada al sostre. Amb 12 cintes feu. Les reunions són reforçades amb espits amb plaqueta petzl i algun dels espits amb plaqueta de burí dels llargs també l'han restaurat.Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-64685958165932849362011-03-23T16:57:00.000+01:002011-03-23T16:57:45.596+01:00Directa incerta a la Gorra Marinera, 120 mts. ED-
Escalada d'aventura amb trams exposats al primer i tercer llarg. El segon, directament ens l'hem d'inventar, evitant els parabolsts de la Feec tirant cap a mà dreta, ja que el traçat original el van trepitjar posteriorment en equipar la Campi qui pugui.Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-87240692148922503542011-03-14T14:28:00.002+01:002011-03-14T22:38:46.016+01:00El disseny perfecte
El finde el decidim sobre la marxa, val preciosa?
Darrere d'aquesta frase o de tota mena de comentaris semblants, s'amaga la rutina d'una gran majoria d'escaladors addictes al climbing. S'acosta el cap de setmana i la meteo pinta malament. Fa dies que aquella colla de meteo-men ens avisen i tots tendim a respondre-hi amb un "últimament la caguen bastant...", fins i tot poques hores Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-71719028174543315842011-03-12T18:23:00.000+01:002011-03-12T18:23:51.281+01:00Las tentaciones del señor Smith
Julio Smith Daló había sido, un momento dado, un escalador de renombre. Uno de aquéllos jefes que escalaba unos pasos más allá de la fama que acumulaba. Y eso era mucho, teniendo en cuenta que por aquel entonces, hace ahora ya unos años, la cultureta de las revistillas y las fotos de colorines en la Harlin eran impensables e inimaginables.
Por aquel entonces, Julio se había currado ese renombre,Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-85597008262518447262011-03-04T11:33:00.003+01:002011-03-04T11:47:03.327+01:00Essències Montserratines XXIII : destrosses amb nom i cognom
Amb noms i cognoms i sense cap mena de vergonya ni escrúpols. Ja fa quasi tres anys d’aquella trobada a Agulles. Part del personal més lligat a la muntanya, horroritzats pel que estava passant a la Sud dels Frares i les Agulles va muntar una trobada lúdico-festivo-combativa.
El què: les destrosses de l’amic Llassera.
Perquè us en feu una idea, expliquen que aquest paio, un pinxo amb tendències Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-50691322224637082372011-03-04T11:13:00.000+01:002011-03-04T11:13:02.663+01:00Montserrat, Frares. La Caputxa, via Normal, 50 mts. MD+
El 26 de juliol de 1942, Vicenç Barbé i Lledós va patir un accident mortal quan intentava la primera ascensió d’aquesta aresta. Nat a Barcelona el 1916, Barbé comptava amb un potent historial d’escalades per aquella època. A Montserrat destaquen les seves primeres a la Talaieta (de’n Barbé), la Nina, el Setrill, la Vella i d’altres.
El fet de ser el primer escalador mort en plena activitat a Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-60091948592221163632011-02-04T22:01:00.000+01:002011-02-04T22:01:23.071+01:00Cago, luego escalo
Cago, luego escalo o debería ser escalo, luego cago? Quizá dependa de un café. O de un bordillo con el grado un poco apretado. O puede que la cosa vaya en función de lo capullos que podamos llegar a ser “un momento dado”. A decir verdad, y paseando por alguno de los más concurridos y exitosos rincones del climb más free, no sé con cuál de las dos ocurrencias quedarme.
Hay sectores que se han Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13534903738200410592011-01-26T22:01:00.001+01:002011-01-26T22:02:23.698+01:00Cheese-bullas con bacon
La polèmica d'això d'endur-se els pitons de les tàpies és més vella que el cagar. L'altre dia un que va obrir una via no sé a on -ja no me'n recordo de la piada-, va decidir marcar amb el nom de la via l'emplaçament de dues erres en les quals no va deixar res posat. Sense voler criticar aquesta acció, perquè respon a un dilema davant del qual jo també m'he trobat, el fet en sí és un símptoma Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-33602427473212356232011-01-18T19:31:00.000+01:002011-01-18T19:31:16.839+01:00Planeta bullarolas
Aquests dies s'ha unit al mundillo internàutic un gat vell de la moguda vertical. L'Armand ens ofereix, de moment, fotos impagables i algunes de les ressenyes que no només van crear tota una escola sinó que suposen, ho escric des d'un punt de vista personal i absolutament subjectiu, la invenció i el desenvolupament d'una nova forma d'art. Una genialitat que ha creat escola, moviment, tendència Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-76687381588759901182011-01-14T13:41:00.002+01:002011-01-14T13:47:46.666+01:00Buenos samaritanos
Sin querer entrar en polèmicas que no sean fructíferas con autores de blogs que sigo, respeto y que además me sirven de inspiración para luego poder seguir contribuyendo al entretenimiento del personal, paseando el otro día por un interesante artículo sobre reequipamientos, desequipamientos y otras desdichas, me tope con una idea que puede dar pié a otro post sobre otra faceta de la sociología Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-68641883885135852192011-01-04T17:34:00.000+01:002011-01-04T17:34:56.348+01:00Pinyos històrics a l’Agulla Gran
La GEDE de l’Agulla Gran del Pas del Príncep és una via que encara avui, més de 50 anys després de la seva primera ascensió, resulta molt difícil; sobretot si la nostra intenció és interntar-ne fer com més passos en lliure millor.
Apurar-la del tot suposo que queda reservat a escaladors amb molta més paciència i habilitat; però per poc que puguis, alguns passets surten en lliure i això i l’Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-19297417562935846802011-01-04T17:21:00.000+01:002011-01-04T17:21:24.925+01:00Agulla Gran del Pas del Príncep, via GEDE. MD+, 105 mts.
Escalada equipada per la qual caldràn un munt de cintes; com més millor, si el que volem és empalmar algun dels llarg, molt curtets a la part central. La roca és impecable i tot i que hi domina l'artificial, molts dels passos es deixen anar fent en lliure.
El descens el fem per la cara contrària a l'escalada; però atenció amb la instal·lació de ràpel, uns metres per sota del cim. Haurem de Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-88446989151558213712010-12-19T19:25:00.004+01:002010-12-19T21:45:54.606+01:00Técnica enmarañada
Recientemente poniamos en tela de juicio el cacareo sobre lo que un triangulo de fuerzas bloqueado puede tener de bueno y sobre lo que tiene de malo. Ferran añadió un tiempo antes lo que de dudosas tienen las cintas dinema y los cordinos de kevlar. Osease... Que como de dinámico tienen poco, más vale no darles un tirón considerable en seco, si no queremos quedarnos a dos velas en el sentido más Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-21395085720211570352010-12-03T13:53:00.005+01:002010-12-05T17:20:05.260+01:00Malas compañías
Sobre el mundo del espectáculo y sus rendimientos económicos más allá y por encima de las personas que protagonizan ese “espectáculo” se ha escrito y peliculado un montón. Empiezan haciendo canciones y terminan con una sobredosis o peor, a manos de gente sin escrúpulos que tiene un solo objetivo: ganar pasta hasta poder ahogarse en élla.
Algo parecido, por no decir “calcado”, le pasa desde haceBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-15776681046631603412010-12-01T20:56:00.002+01:002010-12-01T21:16:15.200+01:00The most poisonous snake in the valley
Hi ha moltes coses amb la capacitat de substanciar un record concret. De vegades és un clau trobat, o una vaga guardada com un tresor. Una olor, una flor seca, el tiquet d'un autobús o un col·lega desconnectat de fa temps o una caixa sencera de diapos o la cicatriu d'un tall a la mà. En aquest cas és una cervesa.
Clica sobre la foto i disfruta. It's poop time, baby!
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-58212962427375725132010-11-24T20:20:00.005+01:002010-11-24T20:44:27.766+01:00Una opción interesante
Paseando por la net, la añoranza de largos y fructuosos viajes verticales --teniendo en cuenta que el frío y el curro hacen mella en cualquiera con un espiritu sensible-- me lleva aquí. Vale la pena darse una vuelta, sobretodo si nuestra intención es empezar a hacer planes de lo que podría ser un paseo precario por las tapias del ianqui. La Zenyatta Mondatta --de ahí, salto aquí-- es una opción Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-39691521686120943802010-11-19T12:02:00.001+01:002010-11-19T12:02:32.898+01:00Vamos a cambiar de tema
Vamos a cambiar de tema a ver si así el personal, entre los que me incluyo, nos desagobiamos un poco. Que la cosa está muy panki y me empiezan a doler los pirsings esos que levo en los pezones.
L’altre dia passejant per ca’la Montse, vaig dedicar-me a la contemplació amb profusió a l’esplanada del que un dia va ser l’ermita de Santa Anna. Es veu que govern, monestir i tota la petoleia, han Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-43920285457202998172010-11-17T18:30:00.000+01:002010-11-17T18:30:12.570+01:00Ai lof Mark Zuckerberg
La mayoría de nosotros escribimos algún tipo de blog de escalada. Nos entretenemos perdiendo el tiempo en la tercera cosa que más nos gusta después de escalar: hablar de escalada. Nos entretenemos y entretenemos también al resto del personal que se pasea por este prolífico mundillo virtual con ganas de leer algo nuevo cada día. Pasa el tiempo y algunos con la mente proclibe a los inventos han Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-18674421467802594782010-11-15T12:09:00.001+01:002010-11-15T12:09:44.090+01:00Marqueteria fina: falques, falquetes, escuradents i calcetes
El per què forma part de la vida íntima i personal de cadascú; però aquest matí abans del curro un dilema existencial tortura la meva existència efímera. O publico aquest post sobre falquetes dins el capítol de tècnica tòxica o surto a comprar-li unes calcetes a la meva baby. Una xorrada, deus pensar, si no fos perquè això de les falquetes t’interessa i perquè hi ha deures que, alguns ho Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-34784581307513631092010-11-11T20:22:00.001+01:002010-11-12T00:39:28.000+01:00Climbotrón i l'enganyifa electoral
Nit d'histèrics. D'histèrics que s'alliberen. Els caps de llista pengen els cartells de forma rutinària, una vegada més, mentre els que tenim el deure constitucional de seguir-los allà on van, per fi ens podem colar dins l'engranatge de la campanya. Com tots els engranatges, la màquina de cobrir una campanya electoral funciona sola, automàticament, la qual cosa ens permet relaxar-nos i Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-55669482025642239142010-11-08T12:43:00.000+01:002010-11-08T12:43:33.572+01:00Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda, la ressenya original
El Jesús i el Ramon m'envien la mateixa ressenya, probablement l'original, de l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda. Veient l'equipament actual, deteriorat pel pas del temps, ha sorgit la idea de respectar al màxim una futura restauració de la via. Per tal que això sigui possible publico la ressenya on, afortunadament, hi ha marcades totes les expansions amb què comptava la via l'any 1980, pocsBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-81707061881009232032010-10-27T19:00:00.002+02:002010-11-10T19:41:26.127+01:00Essències montserratines XX: Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda
Quan ets al peu de l'Aresta Ribas, al Puntal de l'Albarda, de seguida tens la sensació que aquesta és una altra essència montserratina que es mereix un cop d’ull. Sembla poca cosa, una rampa, una escalada fàcil d'aquelles que et convida a relaxar-te, deixar anar els moviments i progressar amb la desinvoltura d'un quart, com a molt un cinquè.
Però aquí a l'aresta Sud de l'Albarda passa com a les Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-66273666016060575052010-10-27T18:47:00.004+02:002010-11-08T12:37:35.663+01:00Puntal de l'Albarda, via Aresta Ribas, 150 mts. ED-, A0
L'escalada arrenca des d'una sabina llaçada amb una vaga al peu de l'aresta, just abans que la paret comenci a desplomar. La roca és excel·lent al llarg de tota la via, però la pressa és petita, la qual cosa converteix algun tram en principi fàcil en un maldecap força exposat.
El primer llarg tira recte amunt i està petat de burins, la majoria sense plaqueta. És un tram tremendament difícil. Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-73743519664928803792010-10-24T21:21:00.000+02:002010-10-24T21:21:36.952+02:00Mi tesoro... Mis paredes
Hay quién se pasea por el campo poniéndole puertas. Es ya un clásico. Llegan a una zona y se adjudican un título de propiedad, por la cara, y como si las tapias, casi siempre, en estos casos, pequeñas zonas de bordillos, no hubieran existido durante miles de años, antes de que nuestros pequeños gollums se fijaran en ellas.
La cosa es muy, pero que muy humana. Tanto como el personajillo del Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-90322486572421335762010-10-10T21:15:00.001+02:002010-10-10T21:19:25.163+02:00Reuniones bloquedas... mal rollo, señores
De un tiempo a esta parte se lee en los típicos artículos sobre técnica, algunos de ellos más técnicos que prácticos, explicaciones sobre reuniones con el nudo bloqueado. Es el caso del informe sobre reuniones sacado en la foto sin permiso de la revista Campo Base que podeis consultar entero pinchando aquí. Menda no tengo nada contra esta o cualquier otra revista con interesantísimos artículos Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-24550558385908452052010-10-07T14:16:00.000+02:002010-10-07T14:16:33.236+02:00Si no fos per...
Al Cadaqués reventadíssim de turistes del nou segle cada vegada queden menys coses d’aquella illa desolada on quatre gats malvivien a base d’oliveres i anxoves. Ara les han canviades per bars, restaurants, serveis nàutics, hotelets i altres prodigis del màrqueting familiar i emprenedor, i qui no ha acabat muntat en el dòlar és perquè no ha volgut.
Barrejat entre la turistada hi continua aquell Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-73259369648150691062010-10-07T13:39:00.001+02:002010-10-07T13:44:26.186+02:00Agulla i Gran Tuc de Colomers, via directa Skyflauters
Circ de Colomers, Gran Tuc de Colomers, 2.933 mts. Agulla del Gran Tuc, 2.880 mts., cara Oest, 175 mts. ED-
Roca excel·lent i fissures perfectes per aquest recorregut agraït i fàcil d’autoassegurar. El pas clau és assegurat amb un pitó i podem passar-hi fent un A0. Les plaques del Gran Tuc són un regal.
Primera ascensió: el 29 d’agost per Noemí Hernàndez i Dani Brugarolas.
Material: friends, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-30994504480462745302010-10-07T13:34:00.002+02:002011-03-29T18:10:42.336+02:00Agulla Inferior del Montardo, via dels Argonautes
Agulla Inferior del Montardo, 2.550 mts., cara Nord-Oest. Via dels Argonautes, 750 mts, MD+
Primera ascensió: el 21 d’agost a càrrec d’Eduard Requena i Dani Brugarolas.
Material: 4 extraplans, 2 universals i 2 ves, friends, microfriends, tascons i vagues llargues.
Base: El poble d’Arties agafant la pista que porta cap al refugi de la Restanca. A una hora del final de la pista hi ha un pàrquing Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-40606170826648664182010-10-07T13:16:00.007+02:002010-10-07T13:30:04.663+02:00Colomers, Punta Innominata, Gota Malaia
Circ de Colomers, Punta Innominata, 2.801 mts., cara Nordvia Gota Malaia, 350 mts. MD
Primera ascensió: el 26 i 27 de juliol per Dani Brugarolas.
Material: friends, microfriends, tascons i vagues llargues.
Base: El poble de Salardú agafant la carretera que porta cap als Banys de Tredós i des d’allà per la pista que porta al refugi de Colomers. Per remuntar la pista hi ha l’opció d’agafar un taxiBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-71744523717309004452010-09-13T18:08:00.012+02:002011-10-24T21:24:33.545+02:00Ferralling alone
El ferralling es uno de los males de la escalada artificial técnica. Cargado con mil puñetas "por si acaso" uno puede llegar a pesar 10 quilos más de lo que pesaba antes de empezar el largo. Como con la tripa no hay nada que hacer, se impone afrontar según que pasitos delicados con el peso mínimo. Habitualmente se utiliza una cuerda auxiliar larga que te permite gritarle al compañero loBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-76168150619230712672010-09-13T13:34:00.008+02:002010-09-13T17:40:43.224+02:00Petating alone
El petating es una de las pasiones de la escalada big-wallera. Uno de los complementos indispensables para convertir la escalada en "casi" lo de menos y hacer de la estancia en pared -más o menos prolongada- un estilo de vida que engancha hasta límites insospechados.
Pero ese way of life vertical requiere un sinfín de chorradas: equipo de alta fidelidad, alta cocina, un saco biénBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-55995012955610049952010-09-12T12:39:00.006+02:002010-09-23T13:37:57.247+02:00Essències montserratines XIX. Una restauració impecable: via GEEB a la Cadireta del Diable
Poc a poc, com en la llegendària tortura de la gota malaia, s’extén l’ús de la paraula restauració per definir el reequipament d’una via d’escalada respectant i mantenint l’essència que el pas del temps i d’innombrables cordades l’hi havia donat.
Poc a poc, creix la consciència que restaurar una via no vol dir convertir-la en una línia “segura”, que no implica cosir-la de parabolts Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-30486242265932672912010-09-07T12:41:00.003+02:002010-09-07T12:46:41.008+02:00Bivacs amb estil
Benvinguts i bentrobats. Adaptar-se a les rutines costa, tot i que segons com hagi anat la cosa acabes escalant més gràcies a les rutines que no tirant de vacances.
Regiro el correu i de seguida acabo plantejant-me la següent pregunta: “Que pijos ens hem tornat amb les hamaques, no?” La foto, entre les moltes que pots trobar aquí, n’és la prova. Diu que els primers que van decidir-se Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-81428329242774741162010-07-23T21:01:00.002+02:002010-07-23T21:06:04.071+02:00Número limitat
Parlant amb bons amics sobre escalades i escaladors, últimament ha sortit un tema recurrent un parell de vegades que m'ha deixat un pèl inquiet. Aviat farà 30 anys que l'escalada esportiva s'ha anat convertint en una disciplina per ella mateixa. Però per a molts escaladors no ha deixat mai de ser un mitjà per assolir un fi. I aquest fi pot ser la consecució de vies extremadament Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-43802414747652757662010-07-18T12:35:00.004+02:002010-07-18T12:43:55.110+02:00Intereses comerciales
Una nueva forma de pasar el rato se extiende por las tapias que frecuentamos. Son las competiciones caseras en vía larga y con puntuación, en base al toque yo me lo guiso, yo me lo como, al estilo Juan Palomo. Mediambient se obsesiona en nuestro tan temible impacto sobre los pajaros, mientras se organizan fiestas verticales más o menos masivas sin que las administraciones se den por Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-1979044777971280402010-06-22T20:16:00.008+02:002010-06-22T20:45:36.069+02:00Burrito con extra de jalapeños
Señores y señoras, con el mundial la cosa está que trina –picante, picante, diría menda. Trinan en los bares, en los laburos y hasta por las esquinas. Un montón de friquis con título oficial ametrallan tus neuronas con la roja. Son fanáticos de otro percal, por suerte, persiguiendo la pelota sin fijarse en nuestras tapias.
Pero vayamos juntitos al grano y dejemos los calores de estas Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-62760076680532700632010-06-15T12:45:00.003+02:002010-06-15T12:48:32.414+02:00Collegats fa xup-xup
Collegats fa xup-xup i la nova guia que acaben d’autoeditar-se la Mariona Orfila, el Marc Ollé i l’Armand Ballart n’és una bona prova. Es tracta d’un treball molt ben fet, una guia exhaustiva que no és deixa ni un metre de roca escalat per documentar-lo amb detall, comentaris de la primera ascensió, explicacions d’alguna repetició, dades que només el Marc, la Mariona i la fauna que viu per la Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13383490956524361562010-06-11T18:29:00.007+02:002010-06-11T19:03:34.898+02:00Restaurar = respectar. Hispano-Suecia a la nord de l'Elefant
Malgrat les excremències meteorològiques d’aquests dies –d’aquests dies i d’aquest hivern, perquè la cosa toca els ous des de fa molts mesos–, l’altre dia, llegint un fragment del llibre del Picazo sobre una via recentment repetida i sense massa substància –la The Wall– a la nord de l’Elefant, em va cridar l’atenció un comentari de l’autor. Descarat, reconeixia que ”tot i que la Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-52672638242833367872010-06-02T18:12:00.003+02:002010-06-02T18:16:43.074+02:00Red Bull te da paraboles
Un compañero de fatigas me manda un enlace por el que es probable que muchos ya os hayais paseado, pero la cosa vale la pena y por eso menad pierde diez minutos para tratar de contarla con un buen aderezo.
Los de red bull ya hace tiempo que han visto en la estética del deporte de riesgo un filón para mantener en auge el consumo de la dichosa bebida que, dicen, te da alas. Desde un Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-28707553634473717672010-05-29T18:07:00.010+02:002010-06-01T12:16:27.053+02:00Essències montserratines XVII: Pasa el cepillo, amén
La caixa que debia contenir el llibre de piades del Diedre Perciman és, com a mínim, curiosa. Déu vos guard, hi posa. Potser no va contenir mai cap registre. Potser era una d’aquelles urnes per posar els donatius, el cepillo, que hi havia i encara hi ha a les esglésies. Suposo que cada vegada es fa menys, això de deixar cosetes penjades per als que “han de venir” després de la primera. O Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13990710338709513022010-05-29T17:31:00.002+02:002010-05-29T17:34:05.489+02:00No commentsBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-45731922458064424622010-05-17T15:29:00.008+02:002010-05-17T15:49:48.769+02:00Encuentros en la tercera fase o de com hi ha friquismes de proporcions inescrutables
El que em va passar ara fa una setmana, sense ser especialment interessant (abstinguis si és una persona que té pressa o va estressada), suposa un reflex més en aquest mirall que explica el mal que ens afecta des del dia que ens vam enganxar irremediablement a aquesta passió que és la progressió per la vertical. Baixant de la Punsola Reniu, arreclant aquí i allà el camí de l’Arrel, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-35649289713397784632010-05-14T13:18:00.008+02:002010-05-14T13:31:26.920+02:00Chapuzas 2.0
Las chapuzas siempre han abundado en nuestras tapias. Cuidar el estilo es harto complicado y ante el gran jurado no se escapará ni menda. Lo que a continuación expongo es fruto de la observación y del tacto. Durante la semana pasada, días en los que tuve la orpotunidad de escalar The Wall en la norte del Elefant y la siempre agradable Punsola-Reniu en el Cavall Bernat, hubo un par de cosas Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-45462362024448376632010-05-14T12:57:00.011+02:002010-05-17T15:27:54.503+02:00De pops i culets. Integral Chop Suey al Montgròs
Integral Chop suey a la paret SE del Montgròs, Montserrat
Això del Montgròs, més que una nova via va ser una integral. Primer, perquè de la mateixa manera que ja ho va fer la Ying-yang fa una pila d’anys, la Chop suey aprofita el primer llarg de la Griviola. Però és que, a més, la Chop suey vertaderament s’acaba a la gran cova del Montgròs, després d’un centenar de metres trepidants, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-43094508618268582942010-03-31T19:42:00.006+02:002010-03-31T20:06:16.430+02:00Encuestas que te cuentan
Uno de los infinitos problemas que aprietan a las poco dadas al aire libre y a la relajación vertical neuronas de David Madí y José Zaragoza (por poner sólo dos ejemplos, ya que personajes con las cualidades de dichos prohombres haberlos, haylos en demasía) es su inconmensurable addicción a las encuestas / ¿ke me kuentas?. Sondeos que les cuentan dónde están, por dónde andan y a dónde Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-23187809422321468092010-03-23T13:27:00.006+01:002010-03-23T13:36:25.683+01:00Essències Montserratines XVI: El que fem la majoria
Repassant, l’altre dia, aquells articles que a principis dels 50 detallaven l’ús de les primeres pitonisses d’expansió a Montserrat, va ser impossible passar per alt les pitonisses que havia vist quan rapelava l’Agulla Fina dels Naps, després de tirar-me 7 hores en aquest llençol perfectament estès al sol, apedaçat de plom i fusta, que és la Lady Fantasia.
A Montserrat, Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-44125286541758245572010-03-23T13:16:00.004+01:002010-03-23T13:24:14.890+01:00Agulla Fina dels Naps de Baix, vies Pany + GEDE
Escalada preciosa, vertical, difícil i poc equipada. Aquí només hi disfrutran els que entenen per escalada plaisir la que aporta una bona dosi d’aventura. La fissura de la GEDE és totalment neta, només un tac un cop finalitzades les dificultats. Per entrar-hi o fas un pas d’esqueneta o mires de forçar-la en lliure. L’A2 de la ressenya és pels que hi vagin sols (sense compi, res deBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-26957896721937599142010-03-23T11:26:00.013+01:002010-03-23T11:47:34.315+01:00El orden y la ley
Es obvio que el material que nos proteje en las tapias hay que tenerlo bién ordenadito. El orden es, en este caso, una garantía de que hemos revisado cuerdas, cintas y demás para detectar cualquier desperfecto peligroso. Ordenadito, el material parece ser, también, menos viejo y estar menos trillado. Con lo cual cuesta menos confiar ciegamente en él.
No obstante, hay algo en nuestra Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-53339212803199668952010-03-07T20:39:00.005+01:002010-03-07T21:02:41.535+01:00La apasionante psicología de la Señorita Pepis
Estuve el otro día en la Plaça del Diamant comprando unos cuantos paraboles. De los de la señorita pepis (los de 8 milímetros zincados) que diría aquel. Los hubiera preferido inoxidables por aquello de que duran más. Sin embargo, en el Nus solo tienen los de la marca Fixe y según el vendedor, los de 8, Fixe nos los hace inoxidables. Total que, dispuesto y resignado le digo que me quedo Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-51182236513011172552010-02-22T13:36:00.005+01:002010-02-22T13:46:17.318+01:00Essències XV: Quintos ochenteros o de com fer-s-ho per tocar els ous al personal o per arrencar-los un somriure de pura satisfacció.
El Montgròs, Estrella Polar, ED-, A1, 250 mts.
Miro i remiro un vídeo que no té desperdici d'un parell de bous escalant el primer llarg de la innovadora "Ke no nos falte" a la cara oest de la Vespa, al cor més secret de les Agulles. La via ha quedat entre el 6a i el 6b, però tal i com comenten abans de l'escalada els seus protagonistes:
-Però perquè dieu que és 6a? Li diu el Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-13493944213574595202010-02-22T13:17:00.004+01:002010-02-22T13:36:04.753+01:00Montserrat. El Montgròs. Via Estrella Polar, ED-, A1, 250 mts.Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-35701833733784100822010-02-22T12:52:00.005+01:002010-02-22T13:08:19.939+01:00Essències XIV: La fantasia més picant: Sexe del bo a l'Agulla Fina dels Naps.
Agulla Fina dels Naps de Baix, via Lady fantasia, 100 mts. ED-, A3.
Tot i que El Periodico diu que més del 50% dels catalans viuen sense sentir cap mena d'apetència sexual, hi ha qui diu que el sexe és terapèutic, bo per la salut. La Lady Fantasia és, des d'un punt de vista radicalment personal i completament subjectiu, l'escalada d'artificial tècnic més sensual del massís. Sexe del bo Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-52202363057645037852010-02-19T14:58:00.007+01:002010-02-19T15:13:48.759+01:00Les pitonisses de'n Girbén
L’acrònim Cad’e (CADE), que per poc que t’hagis passejat per les tàpies del país ràpidament et sona gràcies a unes quantes vies d’una lògica impecable i un estil encertadíssim, té els seus orígens poc abans de l’any 1942.
Després de la tràgica desfeta que va suposar la Guerra Civil, els serveis secrets del franquisme no donaven l’abast. No és que fessin falta agents secrets. Mai n’hi Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-14040060704147251842010-01-23T21:08:00.008+01:002010-01-24T19:28:07.211+01:00Borrachos y orgullosos
El senyor Josep Escruela ens ofereix, com és habitual en ell, perles incomparables i d'una força conceptual formidable i radicalment novedosa. Idees brillants que sempre són difícilment superables. Es queixa que el citem sense rigor, que inventem les seves idees només per denostar-lo (ara mateix no sé si es tracta d'un complot conspiratiu en contra seva o si més aviat és que pateix deliris Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-66903926131461140402010-01-13T17:50:00.004+01:002010-01-13T18:05:31.542+01:00¿A dónde vas bala perdida?
¿A dónde vas bala perdida? Expresión popular además de nombre de una vía poco repetida en la este de l’Asiàtica, en el cogollo de la muralla nord dels Frares Encantats, en Montserrat. Escalada que combina buriles con pasos de gancho, falques, algún pitón bueno y unos cuantos plomos. “Plomo pa’ todos” gritaba un tipo mientras ametrallaba a los lectores de aquella reseña publicada hace no Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-28319724839493800052010-01-09T17:48:00.009+01:002010-01-09T19:26:33.346+01:00Duelo de titanes
En dos entregas. Una y dos. Así es como David Tarragó i Jordi Brasil han decidido iniciar este hasta el momento, aunque durará poco, impecable año 2010. Y lo han hecho de una forma harto original que recuerda la trama del mítico western protagonizado por Kirk i Burt.
Esta vez la peli empieza en los piés de la Paret de l'Aeri con el robo de un montón de material que era propiedad -Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-9899093537200430892009-12-28T12:46:00.007+01:002009-12-28T13:01:01.752+01:00¿A la parrilla? Y muy hecha, por favor.
La cosa se "escalafa" de nuevo y esta vez el tema podría terminar -supongo que será mi desmesurada tendencia a la imaginación más calenturienta- en una parrilla de grasa incendiada, costillitas de cordero croustillantes, mucho peor que de costumbre.
Parece ser, a juzgar por la retaíla de posts que el ínclito señor Brasil nos ha regalado aprovechando tan señaladas fechas en los fórumsBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-48853806705434377552009-12-25T13:24:00.008+01:002009-12-25T13:38:02.261+01:00Onanisme al Freney
En dies com avui, el dia de Nadal, la cosa dels regals pot complicar-se moltíssim. I és que de vegades oblidem com n’és de difícil posar-se dins el cap de l’altre per saber “què collons li farà il·lusió exactament”.
Amb el tema de l’escalada entre cèia i cèia –obsessió que, de passatgera, de lleu o de fàcil tractament, en té poc– a primera vista semblaria que l’altre tema que ens ocupa Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-26823482221256424622009-12-22T17:55:00.004+01:002009-12-22T18:10:46.004+01:00Dear Santa,
Llega la navidad y en supertopo, no sé si conscientes de ello o no, publican lo que a simple vista parece un curro titánico. Comparan un montón de productos, los puntúan y los evaluan parece que sobre el terreno. El resultado es un trabajo interesante si estás harto de ese juego de tascones viejuno que ya no es lo que era, si al ponerte el casco los compis te dicen que te pareces aun tal Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-84810809703928810252009-11-09T17:15:00.011+01:002009-11-09T17:51:12.533+01:00Chapuzas S.A.
Moltes de les vies del Cavall Bernat són una autèntica joia per als sentits dels escaladors que, tard o d'hora, les acaben solcant. No obstant, la Puigmal és, després de la Punsola-Reniu, una de les rutes més interessants per arribar al cim d'aquesta inmensa titola del dimoni (carall bernat, del bernat, del banyetes, del dimoni).
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-46745753716493581822009-11-09T17:07:00.004+01:002009-11-09T18:04:04.445+01:00Essències montserratines XIII. Històries per no dormir.
Plàtan de Diables, via Còsmica
A dos llargs del cim sota un diedre desplomat que més que un desplom és un sostre en tota regla, una reunió de burils de la Còsmica ens té preparada una sorpresa. Un pot de registre i una vella maquineta d’afaitar lèctrica, a la qual només li falta l’endoll per funcionar, s’han passat trenta anys allà dalt, quasi inmutables, per demostrar-nos que elBullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-43708325417513596762009-11-09T17:00:00.004+01:002009-11-09T17:14:17.003+01:00Paret de Diables, Plàtan de Diables, via Còsmica
La ressenya és una anada de l'olla important, coses dels diables i de la memòria un cop t'has penjat de les seves intimitats més íntimes ;).Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-40872479513114197352009-11-09T16:48:00.006+01:002009-11-09T18:02:54.448+01:00Essències montserratines XII. Més xispa
Cavall Bernat, via Puigmal
Tot i que amb els tascons i els friends al fons de la motxilla s’havia escalat força bé. Ara mateix, per repetir-la caldran un parell de pitons amples, si no forcem en lliure el tercer llarg (6a dur). Si optem pels pedals, la cosa ha quedat delicada i cal fer tres o quatre passos un pèl precaris. Per a la resta de la via fan falta els microfriends, els Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-729020026839299841.post-18620120532658286572009-11-03T20:04:00.003+01:002009-11-03T20:11:52.523+01:00Reunions d'infart II
Arran d'un comentari de'n Luichy us poproso un joc. Imaginar més muntatges rebuscats per a reunions d'infart. Suposo que hi ha encara més possibilitats.
((En el muntatge antrior, la corda vermella servia per amortir un saque sense fer patir la reunió dita d'infart i la idea era aprofitar les millors assegurances del llarg anterior)).
Bullarolashttp://www.blogger.com/profile/14436714205420630361noreply@blogger.com0