Tobogan del pànic



Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo, tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow).

Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap lleig...

La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo aquí con cara de friqui?".


En resum, i això és personal i subjectiu i transferible -si ho vols tira milles-, més difícil i exposada que l'Arcarons, amb un bon pati i en un racó divertit. Una de les que valen la pena si tens ganes d'una miqueta de feeling més enllà de l'arxi-sobada galàxia parabolt.




5 comentaris:

  1. Bona experiència, crack!

    Ara a tancar el cercle (si no l'has tancat ja!).

    Per si vols més info...

    ResponElimina
  2. Ei, bona aquesta i no es el mateix el paper que la roca.
    Les ressenyes son per utilitzarles.

    Salut bow.

    ResponElimina
  3. Veig que l'equívoc del coll Muset segueix plantejant dubtes. En mala hora els Rodés-Labraña se'l van inventar! El coll de Mosset para a La Palomera, no al Coll de l'Ajaguda o del Bassal dels Gats.
    També, i en favor dels autors de la Guia dels Ecos, cal felicitar-los per l'expressió que usaven per a qualificar la mateixa Aresta Tobogan: "una via que solca el Plec..., i ho fa amb la ja consagrada tècnica moderna."
    Avui, trenta anys ben bons més tard, ¿que vindria a ser això de "la tècnica moderna"?

    ResponElimina
  4. Mohawk: me lapunto x acabar d fer el trio!
    Cesc: gracies!
    Girbén, la tècnica moderna, vist amb la perpectiva dels anys, minimitzar al màxim les xapes en la mesura de les possibilitats dels primers ascensionistes. Vegis l'evolució del trad a Montserrat. No cal dir res més. La resta és soroll.

    Salut!

    ResponElimina

DONDE SE HABLA